Rambla Avall

Avui anava avall les rambles, feia temps que no ho feia , i mentres una veu em deia que no baixés més, un altre em feia anar rambles avall fins a Colon. M’ho anava mirant tot amb un carinyo especial, pensava que els diumenges quan era un adolescent sortia de les puces o la Guarra,…

Next Stop…

Sempre deia: “que vida más siniestra la nuestra Jorge!”

Del Perú a Alella…

Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.

Matins de Bolero, tardes de Guitarra.

M’he assegut a la sorra, ben a prop de l’aigua i he decidit escoltar un monòleg intens. A les persones no els agrada que els hi diguin “la gent” però (la gent) vol escoltar-se. Escoltar-se ajuda entendre’s suposo que és per aquesta raó que els bojos parlant sols.

Les tardes al Monestir

La casa on escriure el gran llibre que mai escriuré, un lloc que quan no fa vent, del silenci que hi ha, s’escolta el vent.

Bona Nit Dolores!

jo no deixo de pensar en aquella nit a Belfast en que dins un garito més que estrany vam estar bevent cervesa fins a reventar amb ella

Alella i els llacets grocs.

Originalmente publicado en Opinaräs!:
No puc més que sentir una vergonya immensa i un ridícul aliè envers el que passa a Alella aquests darrers dies. Tenim bàsicament tres personatges i mil extres donant vida a una polèmica que no porta enlloc. Tu poses els llacets i jo els trec, tu em parles de presos…

Som un mur!

Som un mur, Catalans, convertim-nos en un mur. Ja n’hi ha prou, no ens deixem sotmetre, i responem! Per Catalunya i Per nosaltres.

Costa?

Jo recordo el “camina més a poc a poc”, el “ulls de gat mig atropellat” (perdona: però com pots mig atropellar un gat?), el “potser és que m’he equivocat” o la mirada perduda seguint els mots que brollaven, provant de trobar l’error en ells, perquè verbalitzar és quasi tant important com mirar, perquè et fa veure.

Mi problema, o el teu.

MI PROBLEMA Me lo dicen amigos y enemigos: Que tú eres mi único problema Desde que ya no estás conmigo. Dedícale a Cupido esta esquela, Virgen del desconsuelo y del peligro. Las noches ya no son como eran antes, Ni son igual los bares y sus rostros. Quedó esta pena de sala de embarque Y…

Adiós 2017.

Mañana cumpliremos esos 365 días mágicos que nos llevan a otra vida, o a lo que muchos piensan que puede ser una nueva oportunidad para hacer mejor todo lo que no han sabido hacer bien. Personalmente no les albergo ninguna esperanza

Carta a tu, Oriol Junqueras.

L’enemic és España, aquesta españa fosca esporuguida i carrinclona que et té a tu Oriol, al Quim i als Jordi’s tancats com criminals per haver llençat al vent cants d’il·lusió i llibertat.