Trapero, Gloria, i la setmana interminable

La resta que han passat, Pere Soler, Cèsar Puig y Teresa Laplana, m’han semblat una banda de inutils, imprecisos, nerviosos. inquietant pensar que la meva seguretat estava a les seves mans.

Els Estralls del Temporal Glòria

veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to  de no sé què, ben tropical  al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí

Mi Encargo.

M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.

Els propers 10 anys

Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.

solitud ex profeso

Em sento fruir a l’abandó de la llum i plaent al silenci, i els mots nascuts d’una veu poc usada qu’és la meva em semblem sovint estranys i de natura dubtosa.

Canalons

Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….

Grafits a l’Institut d’Alella

Aviat els trobaran o el que és pitjor estigmatitzaran a algú, un Santiago Nasar que pagui per molt que mai es reconegui d’una banda o d’una altre que estan equivocats.