Vacances Brettonnes

Bretanya és un tresor a descobrir, o potser érem nosaltres qui teníem el tresor amb nosaltres i aquests dies hem tingut temps per obrir els cofres i veure’l.

Del Franciscanisme al Almendrado.

els traspassos de poder de leader a leader son malaltissos i sobretot “estranys”, i recorden massa a Politburö de edats antigues i traspassos de poders elitistes.

+ Bretagne

Lo de las R s’ho devien inventar els que no volien veure segons qui menjar ostres a l’estiu “au bord de la mer”.

La pointe des Espagnols

Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.

Crozon Morgat

M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar. Soc un fetitxista de tot el que és Francès.

Sensibilitats i poc sentit de l’humor

Després d’unes setmanes amb el blog tancat i barrat, i amb alguns missatges de que l’obrís altre cop, al final ho faig. L’havia deixat inactiu per dues raons: la primera es perquè se’m va requerir de manera oficial que esborres un parell o tres de posts. Sembla que segons què a segons qui, molesta, la…

1 d’Octubre, no oblidem…

Originalmente publicado en Jordi – Bitàcoras.:
Fa dies que provo d’escriure. Però cada cop que tinc quatre ratlles escrites em faig enrere. Mai havia estat gaire curós amb els escrits, potser sols quan escrivia a la meva novia Irlandesa a qui volia convèncer per carta que el nostre amor era l’única cosa important dins…

Et trobem a faltar.

Tu ets a la presó, i ells ploren a les processons, i tu no pots anar a missa, i el padrí del meu fill és políticament tot el que jo més rebutjo, i jo marxo de casa perquè ell hi entri, i els teus fills tornen en tren de veure el seu pare tancat a la presó per fer i donar suport tot el que jo també defenso.

Desahucio Sentimental, por el Mono Holandés.

Originalmente publicado en Jordi – Bitàcoras.:
No sé si es que fue San Valentín, que la situación política acojona, o que leer más prensa me ha tocado la cabeza. El caso es que tras unos vinos y cervezas domingueras con los amigos, la respectiva ración de historia de desamor que tocaba el día del…

New York….

Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.