l’os petaler

Aquesta es la historia de l’Os petaler que es llevà després de hivernar durant tot l’hivern dins la seva cova i quan es despertà, després de treure les pedres es trobà que la neu encara era a la muntanya.  L’Os petaler tot sorprès, es va preguntar tot cridant als arbres del voltant:
-però on son els petals de les flors i les abelles? Què menjaré? L’arbre més vell del bosc que es deia Soca, amb la seva veu ronca li va dir: – Noi, quan dormies, tots aquests mesos, ha nevat mooolt i mooolt, i les flors encara dormen el seu son, com tu has dormit el teu, que per cert, quin fart de roncar! – home! Li va contestar l’Os, es que he somiat molt aquests dies! On puc trobar les flors segons tu que fa mil anys que vius al bosc?
-la teva mare, sempre deia que les flors cal estimar-les perque surtin, i un cop tinguem les flors tindrem tots els animals del bosc feliços i els ruscs d’abelles seran per arreu on miris.
-hummmm va dir l’os, saps que encara tinc unes llavors magiques per aqui?
-doncs plantales petaler! I veuras que haviat tot el bosc sera vida.
Dit i fet!, L’Os petaler es feu Os jardiner i comença a plantar llavors magiques arreu, arbre que volia flors al seus peus, flors que naixien a tot arreu, i així l’Os petaler, obrint-se pas a la neu va plantar flors arreu: flors vermelles violetes, i blanques, verdes, roses i blaves i aviat el bosc tingué tantes flors que les abelles van començar a fer els seus ruscs per fer la mel, i els conills, guineus, i esquirols van començar a campar feliços per els turons.
Però…l’Os era trist.
-què et passa? Li va dir en Soca.
-estic trist va contestar en Petaler
-perquè?
-perquè soc en Petaler, l’Os més guapo del bosc i trobo a faltar una amiga
En Soca alt i fort com era, i vell i savi com s’havia tornat, va alçar les seves branques al cel i amb els seus ulls al cel va veure una Osa, preciosa com poques, que venia per el cami. I amb la seu veu forta que tothom obeïa va ordenar a tots els animals del bosc, que en secret omplissin els camins fins la casa d’en Petaler de petals de les mil flors magiques del bosc.
L’Ossa intrigada per els petals els segui fins a casa d’en Petaler i quan es van veure es van fer amics de cop. I estiu que passa i nuvols que passaran, es van fer tan amics que a l’hora de hivernar van fer el seu cau junts i van dormir fins la primavera següent, quan enlloc de sortir-ne dos, en van sortir quatre.
I era una vegada un Os i era una vegada un raig i aquest conte s’acabat, i era una vegada un raig i era una vegada un Os i aquest conte ja s’ha fos.
Al Fenici per a V.P.

Un comentario Agrega el tuyo

  1. Thalassa dice:

    L’autor ha eliminat aquest comentari.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s