Educar…

La dificultat d’educar passa per aprendre amb els que de tu han d’aprendre, educar es un procés, complicat molt sovint, i ple de incerteses per qui fa la tasca d’educar els seus fills, i també per aquells que reben uns valors dels seus pares que sovint es contraposen amb tot allò que de fora veuen, i reben. Estem educant bé els nostres fills ?
Cadascú tindrà una idea pròpia de l’educació, i els valors que ha de transmetre a la seva canalla, a vegades encertadament, i a cops equivocadament, però sempre amb la bona o mala sort que és el fet de que el resultat sols es veurà quan aquests nanos esdevinguin adults. Excepte per els valors ètics, a cadascú els seus, que cada mare i pare haurien de inculcar als seus fills per fer-los homes i dones de bé en el futur, tots triarem allò que pensem que als nostres fills els ajudarà quan siguin grans, i aquesta tria, dintre de una societat tan diversa i diferent d’aquella que van viure els nostres pares, i els nostres avis, es fa difícil: tot allò que vam pensar quan no érem pares que faríem amb els nostres fills, es veu capgirat en el mateix moment que tens una criatura entre els braços. Educar, ser pare o mare al cap i a la fi, es la feina més difícil amb la qual om es pot trobar.
Dintre d’aquesta societat actual que pretén inculcar unes realitats inexistents, que anteposa sovint la cobdícia al bé, i l’interès a l’amor, em pregunto mirant les meves criatures, quin és el camí correcte a escollir, i em dono compte que cada decisió i cada cop de volant es una incertesa.
Ahir tot sopant amb altres parelles vaig arribar a la conclusió, que equivocat o no, anava per bon camí, però algú va deixar enlaire una pregunta important: si la gent cada cop més anteposa la cobdícia en general a l’amor neutre i il·limitat que es sent per un fill, es aquest amor cobdiciós?
Algú va dir intel·ligentment que els hauríem de educar per ser feliços en el futur, i estic d’acord. Sovint, ens preocupem massa de formar-los acadèmicament i omplir-los de multi-activitas fora de la escola, i ens oblidem de les tres A que haurien de regnar en aquest mon, i que segurament ens faran millor persones en el futur: Amor, Amor, Amor. Allò que aquets nens a vegades troben tant a faltar. Jo en el meu cas continuaré provant amb el joc de l’avorriment com a font per desvetllar la seva pròpia individualitat i llavor per la seva creativitat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s