Laura

LAURA

I avui que et puc fer una cançó 
recordo quan vas arribar 
amb el misteri dels senzills, 
els ulls inquiets, el cos altiu; 
i amb la rialla dels teus dits 
vares omplir els meus acords 
amb cada nota del teu nom, Laura. 

M’és tan difícil recordar 
quants escenaris han sentit 
la nostra angoixa per l’avui, 
la nostra joia pel demà… 
A casa enmig de tants companys, 
o a un trist exili mar enllà, 
mai no ha mancat el teu alè, Laura. 

I si l’atzar et porta lluny, 
que els déus et guardin el camí, 
que t’acompanyin els ocells, 
que t’acaronin els estels; 
i en un racó d’aquesta veu, 
mentre la pugui fer sentir, 
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura. 



Lluis Llach.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s