Eduquem Bé els fills?

La dificultat d´educar passa per aprendre amb els que de tu han d´aprendre, educar és un procés, complicat molt sovint, i ple d´incerteses per a qui fa la tasca d´educar els seus fills, i també per a aquells que reben uns valors dels seus pares que sovint es contraposen amb tot allò que defora veuen i reben. Estem educant bé els nostres fills?

Cadascú tindrà una idea pròpia de l´educació i els valors que ha de transmetre a la seva canalla, a vegades encertadament, i a cops equivocadament, però sempre amb la bona o mala sort que és el fet que el resultat solament es veurà quan aquests nanos esdevinguin adults.

Però pel que fa als valors ètics, que cadascú té els seus, i que cada mare i pare haurien d´inculcar als seus fills per fer-ne homes i dones de bé en el futur, tots triarem allò que pensem que als nostres fills els ajudarà quan siguin grans. I aquesta tria, en una societat tan diversa i diferent d´aquella que van viure els nostres pares, i els nostres avis, es fa difícil: tot allò que vam pensar quan no érem pares que faríem amb els nostres fills es veu capgirat en el mateix moment en què tenim una criatura en braços. Educar, ser pare o mare, al cap i a la fi, és la feina més difícil amb la qual hom es pot trobar.

Dintre d´aquesta societat actual que pretén inculcar unes realitats inexistents, que anteposa sovint la cobdícia al bé, i l´interès a l´amor, em pregunto, mirant les meves criatures, quin és el camí correcte que cal escollir, i m´adono que cada decisió i cada cop de volant és una incertesa.

Ahir, tot sopant amb altres parelles, vaig arribar a la conclusió que, equivocat o no, anava per bon camí, però algú va deixar enlaire una pregunta important: si la gent cada cop més anteposa la cobdícia en general a l´amor neutre i il·limitat que se sent per un fill, és aquest amor cobdiciós? Algú va dir intel·ligentment que els hauríem d´educar per ser feliços en el futur, i hi estic d´acord. Sovint, ens preocupem massa de formar-los acadèmicament i omplir-los de multiactivitas fora de l´escola, i ens oblidem de les tres A que haurien de regnar en aquest món, i que segurament ens faran millors persones en el futur: amor, amor, amor. Allò que aquests nens a vegades troben tant a faltar.

Jo en el meu cas continuaré provant amb el joc de l´avorriment com a font per desvetllar la seva pròpia individualitat i llavor per a la seva creativitat. 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s