I….

on

I, com si en silenci tot fugís, l’estiu del no fer rès o el fer-ho tot com de cop, ens comença deixar ara que som a casa, amenaçant una tempesta que serà més quatre gotes que un ruixat en tota regla.

 

I, com si enmirallessis els teus ulls a un passat recent, un passat inexistent, entrego en mà els mil petons que ahir romagueren silenciats entre la teva pell i la nostra por.

 

I, com si lluitessim en un embat de gladiadors, les teves passes es creuen amb les meves com si una giraçonça de camins indestructibles es fessin l’amor en un futur properament incert.

 

I si, sense voler, el meu esguard inexpert sabés entretenir el teu cos els breus instants d’un petó etern?

 

I si, sense saber-ne, les teves mans freguessin en l’obscur una pell ja maltractada per una edat sense repòs possible?

 

I si, sense arbitratge, els nostres cossos pell en pell lluitessin a la una per un despertar sense llum amb una nit encara llarga per ser?

 

I la drecera del tot albergava la indecencia de la veritat

I el camí sinuós de unes corves trencades en tant poca dermis

I la veritat que mai té remei com la mort o el passar-se de sal

 

I tranquilament les aigues, en una mar eixelebrada, desgasten la roca que un creu eterna i és més debil que l’home i força més delicada que tu.

 

I, i, i….

 

I tot son I’s avui que en poc espai, i menys silenci, et proposo la paraula Ara, per tornar a coemçar aquest joc que és menys plè de somnis i un poc més de realitat.

 

Recorda, Ara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s