Retorn.

I, demà, a la fosca encara d’un aurora diferent, torno, amb el silenci a la pell dels antics que habitaren, potser ahir, el record d’aquestes montanyes que sento tant meves.

 

Esfondrat per el saber que sense tu no soc rès, retorno, absurd i absent a la realitat que em fa home i que m’allunya, inexorablement de la deitat i dels eterns. Soc mortal, i, si ell, en el seu moment va saber transmetre que la mort ens era companya, avui em sé deslliurat del pes inefable de la vida i el temps.

 

Us trobo a faltar, però em sé per sempre esclau de la pell que em guia i de la tragèdia absent. No et podré esborrar, i per sempre peremne formaràs part dels meus moments d’absències, i de tot allò que em portarà fins la mort. La vida. No he sabut oblidar-te.

 

Empendré el camí absurd i desitjat del retorn. M’esperen ells, als que respecto i em dec. Em fan brollar somriures sorpresa i em fan sentir viu. Ella, que m’és companya, em mira, potser m’estima.

 

Dalt de la roca de la Vall dels Aguilars, envoltat d’un silenci tenebrós i opresiu, entenc qu’aquesta soledat em vol d’amant, i com una amantis religiosa, desitja carnosament reduir-me a víctima de desig i a objecte de plaer.

 

El temps se m’escola disparat entre els dits de les mans, entre la pell i el desig, entre el cor i el voler. Però torno. Tot el que vull i el que més desitjo és arran de mar, sou allà. La montanya en crida amb els seus murmurs i els seus silencis, els seus abruptes desnivells i les seves solucions bestials. La vida. La mort.

 

Jo vull viure-hi. Jo vull quedar-me en els teus estius curts i els teus hiverns obcens, jo vull retrobar-me en tu, lluny de tot el brogit vital que carrego a les espatlles.

 

Et trobo a faltar.

Em trobo a faltar.

 

La llum em trobarà de matinada

Absurd en la meva nuesa

Deslliurat d’un silenci auster,

Preparat

Altiu

Escoltant el breu brogit

Del sol

Naixent en una albada.

Demà.

3 Comentarios Agrega el tuyo

  1. glups! aquest se m’havia passat. Una llàstima.

  2. glups! aquest se m’havia passat. Una llàstima que per sort he corretgit. M’ha sorpres, m’ha sorprés gratament. Però no abusis, petons

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s