Is just about feelings…

la remor de l’aigua repicant a la picina, una lleugera tedior tardorenca i pausada, el deixar passar el temps com una xarxa infinita de colors i sensacions. Tot son carícies , les més agudes i aquelles que et fan pensar; les que deixen que et trobi a faltar sense coneixe’t i el arrapar-se amb les ungles a uns llençols de matinada.

Les hores s’escolen, el dia passa, i aquell silenci clandestí de matinada reapareix vestit d’absurda nit.

Llegeixes, la fila 12, inexistent sovint, en fa brollar un lleuger somriure que l’hostessa de torn interpreta com un llavi estès. Penso en menjar japonès, llibres i musica a tot drap. Passen les hores, i la brisa de les sis de la tarda m’acarona la cara en aquest breu interludi entre el migdia i el crepuscle. Es la primera tarda d’estiu, cau en diumenge i es fa pesar com una tona de plom als peus: llarga, mortal, i eterna.

tumblr_lwt8s6ownK1qgdvcg

Ara, assegut a l’ombra d’un arboç

que l’enyorança dels meus afectes

multiplica, cedeixo al repte

de prescindir, aquest cop, del pendent llis

del teu ventre i d’explorar dreceres en desús.

Canvio l’harmonia pel delicte

comptant que algú, prou atrevit de sobte,

vindrà a treure’m, estalvi, del mal pas.

Endavant o en darrere: s’esborren

Els temors. Quan et decideixis

potser serà tard, i d’entre els dits

no en sortirà ni per pagar les arres.

Pujarem separats i, des de la distancia a cops inexistents,

ens mirarem als ulls com dos adults, sabent el nostre finit,

i tot el temps per fruir-ne

 

Tinc la pell aburrida i les ganes al cos. El cor absurd com una taronja a mig pelar, i una mà estesa i l’altre amb por. Ets lluny perque encara mai hi hem estat, i les sorres d’una platja sense sorra i sense fi encara vol acollir-nos amb respecte.

 

Silenci. Un secret.

 

Un missatge:

 

Potser el secret és que no hi ha secret

i aquest camí l’hem fet tantes vegades

que ja ningú no se’n sorprèn; potser

caldria que trenquéssim la rutina

fent algun gest desmesurat, alguna

sublimitat que capgirés la història.

 

Potser, també, del poc que tenim ara

no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s