Nit de Sant Joan…sense comentaris.

el

No puc evitar tenir sentiments enfrontats pel que fa la revetlla de Sant Joan, sempre em porta a vivències extanyes, sovint més enllà de una realitat, perque aquesta nit té de magica el que vol i de procliu al inventari una realitat. En el fons, tots per Sant Joan, pensem que saltar sobre una foguera ens portarà bona sort, i sovint, l’unica cosa que recordo es una guspira, o una mini brasa, entran per les meves bambes, cremant-me un turmell. Sovint tots pensem que aquella nit, fa tants anys era extremadament romàntica, però la realitat és que de jove el projecte d’un petó robat acababa amb la potencia en acte d’un bon gintonic amb els amics, aquests si ara, una mica acabats com jo mateix i amb la mateixa crisi d’identitat que teniem als setze anys.

I es que qualsevol revetlla de Sant Joan, en el meu cas, sempre absent de romanticisme, em conecta més amb un puto barreno petant-me als dits, que no pas amb una cumbia ben cantada, i un agarradito sota els fanalets.

Les imatges Satjoaneres en el meu pobre ideari semblen més un conte del Quim Monzó, que no pas una enganxifosa canço d’amor: recordo la Colometa de la plaça del Diamant, els petas del triptic de Gracia, i el dia en que emprenyat amb la vida i amb algún capullo del port del Masnou, vaig decidir tirar-li la moto, una mata pijos TZR dins l’aigua, entre un veller blanc i una motora cutre sasitxera. Això va ser tots just abans d’haver de sortir correns fins a Alella perseguits, jo i el meu colega (amb el qual encara comparteixo Xibeca), per una manada de tios amb levi’s blancs i nike’s wimbledon. I es que fins i tot en els detalls la nit de Sant Joan em porta a molta expectativa i poca traca final.

monzò(la imatge pertany a la pelicula el perque de tot plegat basada en un llibre del Quim Monzó) (per si algú diu que sempre surten dones despullades no puc evitar-les ja que m’encanten, en general)

 

De fet, sortir a fer un tomb el dia abans o el mati del 23 em fot pal: tanta gent espectant la nit, el sopar, i “el que vingui”, tant maduret flipant per tirar un xino, i tant pare i mare descolocat arribant a urgencies amb el seu nen en una mà i el seu dit en una altra.

Pots aspirar a varies coses, coses com una descomposició intestinal de tanta coca amb crema mal conservada, o una resaca del copón per tant de garrafón amb bona etiqueta. El més probale és que la noia a qui volies robar-li el llavi s’estarà tirant algu altre abans de les 12 i sobretot el Noi que volies que et tregués a ballar estarà vomitant abans de mitja nit. Per cert si tens gos pot ser que en un atac d’histeria et foti el sofà d’Ikea trossets.

La nit de sant Joan és màgica, si, fins i tot diria que diabòlica, i és d’aquelles nits que si un és coherent amb el món on viu provarà d’obviar de la millor manera possible, ja sigui tancant les finestres, posant-se uns cascos a tota pastilla amb musica de Frank Sinatra, o simplement fotent-se un wiskey a les set de la tarda amb els ulls grossos acompanyat de la pastilla ració doble que un ha tret del veterinari dient-li que te un gos de 80 kilos que té por dels petards.

Penseu, com bé deia, el Zoco, (un colega que encara deu estar al Penal d’Avila), que lo de Sant Joan és una mariconada, que el que és de tius com deu mana es viure totes les nits com si fossin el dia 23 de juny per la nit.

Aixì si que deu ser la ostia!

 

Bona revetlla i que Deu, la polvora, l’amor i la sort, no us agafin confessats perque es mil cops millor viure’ls carregats de pecats que inmaculats com la verge.

 

Un comentario Agrega el tuyo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s