Alella Leaks…1.

el

Parlar de política municipal és complicat, i més quan aquesta, a vegades, brilla per la seva absència, o es despatxa, com darrerament passa, a cop de canapé, foto desenfocada, presentacions 2.0, o simplement “pasa o besamanos” per els carrers del poble.

Aquest any, i per seguir el pols de les eleccions de Maig, sembla que tot gira per dos rotondes importants:

  1. internet amb els facebooks dels partits fent xup xup diari, la revista Alella fent un seguiment entre CNN i el colmado de la Iaia, i sobretot el “deien-diuen-dirán”. Quatredosdos…(cutre cutre)
  2. i les passejades de tota la vida, intervencions a peu de carrer i els bocates del Vilallonga amb reunions que ni la mateixa llei del 4 d’agost de 1933 hauria autoritzat.

La política municipal deixa molt espai per millorar i en aquest cas la sort es per l’Alcalde actual, que junta dos “assets” importants: ser una persona inteligent, (no he escrit brillant ni llesta), i uns competidors importants, potencialment mediocres, i uns altres que han demostrat ser competens en la seva mesura, en les tasques que fins avui han dut a terme a l’ajuntament, i que existeixen.

Sap greu dir-ho o no, però amb franquesa no veig a cap dels grups importants (i sols n’hi ha un) amb preparació suficient per fer-se carrec de la gestió del municipi.

Gent d’Alella continua amb el seu ritme que mescla innovació amb cartronisme, i per molt que es venguin com una opció, del poble i per el poble, mai he acabat de veure-hi el trascortinatge que sembla ser evident per molts. Es aquella opció que deuen votar els que no saben què votar, però que van a votar perque algú els va dir que fer-ho era un deure democràtic, quan tots sabem que NO votar quan es pot fer es la opció correcta, i més democrática, si res et convenç. La gent no sap dir que NO, i potser Gent d’Alella es aquesta opció. Programa estrany, ulleres de la candidata encara més extranyes, i per descomptat un pla de futur inexistent, quan tothom sap que els independents no ens menjem una rosca. (parlo en primera persona perque un día m’agradaria presentar-me d’alcalde del poble, per otorgar-me un nixol al cementiri).

La CUP, nous en les llistes, és la millor opció si t’has cansat de votar a l’Andrew. Poca cosa en puc dir, no els conec, els voto en tot el que no es municipal i tinc un respecte inmens per el seu cap, i per tots els que he conegut que en formen part arreu de Catalunya. Sentir-se rodejat d’imbecils i trobar-se de tant en tant algú de la CUP es un balsam per les meves dues neurones.

Els Socialistes, amb la Gloria Mans son de llarg la llista que votaria, o que votaré, si no fos per l’alcalde. M’agrada la Glòria, m’agrada la seva empatía, les seves ulleres i mai m’ha parlat malament de ningú, m’agrada la gent que l’envolta, m’agrada el señor Cargol, i m’agrada tot el que em diuen. Potser tenen el problema de ser El PSC, una marca morta, i no haver sabut deslliurar-se d’això, d’un cadáver. El binomi Andreu Glòria es un binomi per explotar, una realitat que ha funcionat, un producte que es vendible, i sobretot i de llarg, una collita KM-0 que malauradament molta gent d’aquest poble no sabrà mai apreciar, i que fins i tot l’alcalde actual ha denostat cercant horitzons politicament més manipulables. I és que manipular a segons qui es una temptació difícil d’evitar i segons Joyce, una cosa fet per caure-hi.

CIU…o C, de convergencia…: per mi és un dilema, perque en conec algún de la llista. Però amb franquesa, tinc la sensació que han fet la llista perfecte per no ser votats. La seva líder manca de qualsevol tipus de personalitat, potser en un futur la tindrà, però el talent el talent natural es un atribut no pescable, i si és veritat que a la distancia curta que l’he tingut un parell o tres de vegades m’ha semblat esporeida, al public em sembla poca cosa. No veig al segon de llista clar, i francament la resta de la llista em manca de contingut, i a vegades de continent. Pot ser que no me’ls he escoltat bé o que el fotograf de la campanya que deu haver fet l’agost no m’ha convençut, però no m’hi veig representat.

El P.P. amb tots els canvis, destitucions, (he de reconeixer que en a mi el Berzosa em donava molt de joc) etc…están fora, i si no és perque la dreta en aquest país es recalcitrant, crec que definitivament, han perdut comba en aquest partida.

Unió, una incognita.

I ERC…o hauria d’escriure franciscanisme…. Recordo de la meva época en que vaig frequentar moltes Jesuites de l’escola del carrer Casp, que una d’elles en un moment de passió desenfrenada en un banc del passeig de Sant joan en va explicar una anécdota:

anaven un Franciscà i un Jesuita per els alps, i parlant parlant, el Jesuita, malfollat i amb mala llet (com la clase dirigent d’aquest país tant de temps al govern no municipal, sino al GOVERN) li va dir: saps que m’han dit que Judes era Franciscà…al que el pobre monjo Francisco va respondre: no s’ha demostrat germà, però el que està clar és que era de la Compañía de Jesus.

Us deixo un correu alfenici@gmail.com

On podeu deixar-me comentaris per els propers articles que aniré escrivint fins el día de les eleccions. I no patiu que serán confidencials.A

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s