Alella LEAKS 4….Polaritzats.

el

Hi ha una Alella que no m’agrada. Una que em fa por, i que sense anar gaire lluny amb ella, amb l’idea, em preocupa. Suposo que el viure en un poble, o ser-ne alcaldable, amb una renta per càpita tant alta, dada que per cert és errònia partint d’un punt de base i no guanys (em refereixo que pocs guanyen molt, i molts no tant); una taxa d’atur envejable amb la qu’està caient (mal calculada perquè som una ciutat “kuwaitiana” dormitori); partint del fet que tenim unes arques sanejades (sense entrar a discutir si ha estat per la bona gestió o per el tipus demo-social que representem); o simplement perquè el pastís és atractiu, o millor dit, MASSA atractiu, em dedico a escoltar, llegir, o simplement olorar, propostes que formen part d’un altre planeta, o simplement em dedico a veure, obres fetes a última hora cercant potser el vot útil, del ciutadà que passa absolutament de la gestió municipal dels darrers 3 anys i mig, i s’enlluerna amb tres parcs i dos geranis.

No entro com veieu a discutir la tercera Era Franciscana, sinó que penso en el que ens deparen els propers 4 anys. Avui, segurament desinformat, (ell), corria per la vall de Rials amb un ciutadà d’aquest poble. Em comentava que existia, per exemple, un projecte molt a llarg terme, segur, de portar a la zona de la Serreta, on avui hi ha el Laie, una escola universitària…després de 11 km corrent, els projectes que m’ha enumerat s’han multiplicat per tres. Anaven desde ampliacions de equipaments fins a hotels de trenta estrelles amb piscines penjades de palmeres. Al final, he recollit un paper que m’he trobat per terra, prop de Can Lleonard, i l’hi he preguntat sinó valdria més la pena invertir en papereres, i seguretat ciutadana.

Em quedaven uns tres kilòmetres en silenci per arribar fins a casa, i, amb tot el que havia escoltat he pensat en tres coses essencials que calen en aquest poble.

• Els diners criden diners

• La gent vol viure bé i segura

• Com més gent cregui que aquí s’hi viu bé i segur, més gent vindrà a viure-hi

• Com més gent amb diners i vinguin a viure, més diners tindrem per tots

• Com més diners tinguem, millor viurem.

Com a resposta exemple a “volem una escola universitària amb un grau d’Enologia?” jo diria que prefereixo una escola internacional amb cara i ulls i una residencia per els seus alumnes. (és un exemple)

Sé, que l’exemple “diners criden diners” pot semblar molt bàsic, però és així. No és que ens haguem de convertir en un poble elitista, (que de fet ja ho som), un oasi dins la misèria que cada cop més és moneda comú i de canvi en aquesta societat, i que ni les polítiques de CIU o simplement les del Tripartit abans, van saber prevenir, o curar, sinó que dins la nostra tria del proper gestor municipal, em de valorar quatre coses importants:

• Buscar la formula bàsica que equilibri la riquesa i el benestar social, DE TOTS, i no de quatre…

• Cercar el gestor ideal per una guardiola de recursos interessants

• Que aquests recursos d’avui en dia no es converteixen en sequera l’endemà (governar amb la guardiola plena es fàcil)

• I sobretot que les propostes que es facin siguin planetàries, i no pas Via Làctiques.

Els partits que ens proposen coses en aquesta PRE-Campanya electoral (no vull ni imaginar la campanya) estan polaritzats:

-tenim a CIU, omplint-nos de somnis, vendre és fàcil;

i tenim als Franciscans que s’alien amb tot un blog d’esquerres i post garnatxes (sempre m’he preguntat el perquè de les garnatxes quan som un poble de pansa blanca) (que no es més qu’un xarel·lo per pijos), que ens venen en terceres núpcies, la feina feta, que de fet, és bona.

Els socialistes, fent Mans i mànigues son una bona opció, i observo i imagino, (i espero) una campanya amb suficients cara i ulls en primera línia per donar una mica de sal i salsa, i resultats, a alguna cosa que pot acabar convertint-se en avorriment total, vista la facilitat en el llibertinatge ideològic que van tenir ERC i CIU en pro de una llista nacional, aliant-se per deixar de banda a tothom i passant-se pel forro qualsevol idea política emparant-se en una disfressa de moment decisiu, e històric. La resta, Pepes, GDA, UNIO els disparats o simplement la CUP (malauradament la CUP) acabaran, si tot continua així, en una comparsa aniquil.lable depenent del interès predominant.

Tornant a l’arrel d’aquest post, el que dic, és, que ens calen gestors experimentats, amb un toc social, que sàpiguen cridar el capital, i treballar amb ell. O, potser, ens calen perfils socials amb una gran capacitat de gestió que no espantin nous capitals.

No és el moment de les grans propostes i dels grans projectes, sinó que potser es el moment de la gent del poble, però per el poble. I no pas gent del poble com alguns ens estant venent via micro curricular constantment. I això va per tots, siguin els primers de la llista o els darrers. Sigui el primer partit en intenció de vot, o el segon.

Los-representantes-de-CiU-ERC-_54392943095_51351706917_600_226

alfenici@gmail.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s