El futur és nostre.

el

Hi ha viatges que fas amb el cor encongit, altres que el portes en un puny, alguns et fan treure el cor per la boca, i molts sembla que el teu s’aturi i torni a engegar-se com un vell camió de fabricació soviètica, tot just quan trepitges, de nou, un aeroport amic.

El de demà es un viatge d’aquells incomprensibles, dels que assegut a la cadira dura del despatx de casa, costa de veure i costa de fer. Son les set de la tarda i el meu altre jo es nega a fer-se la maleta.

Fa dies, molts, des que va començar un somni al 2008, que costa fer coses que no es tenen ganes de fer. Els negocis son els negocis, però també és veritat que la direcció per on et menen aquests, si els fas per un altre, no tenen remei, però si els fas per tu, si que en tenen. Em costa empassar, em costava quan era un nano, i em costa ara, segons quines coses. I tot el plegat de veles de demà fins divendres, ni les entenc, ni les comparteixo.

Pots deixar d’anar-hi Al. M’ho diu la mandra que em fa, però em pot l’esperit de carrer estret, i sobretot les ganes de trobar finalment la posició correcte de peus per endegar-ho tot, no a la merda, sinó endavant com hauria d’haver fet fa temps.

Es un contracte, el més gran que hem, he, tingut a les mans, i encara que sembli estrany, veig, i crec, que la millor manera de treballar-lo i tirar-lo endavant serà sens dubte, fer-ho com un simple mercenari. A la fi son diners i temps, temps que fins avui m’ha estat difícil compartimentar, i tot i així, ens en hem sortit prou bé; estic segur, que reduint la implicació, aconseguirem, millors fites, més resultats, i sobretot menys nervis.

Es simplement el principi d’una nova vida, es curiós perquè tot sembla dramàtic, i en el fons el que més m’esporugueix és de llarg el tot de nou que estem, o estic, a punt de crear. Una alliberació, no meva sinó de l’estructura que porto a l’esquena des de fa 8 anys. Si 8 llargs anys, on a força de hores, avions, feina, i cap, hem tirat un projecte endavant que ens ha convertit en essers diferents.

Recordo, L’Al acollonit d’aquell desembre del 2007 on amb una ma al darrera i l’altre al davant, vam saltar a una piscina que ni sabíem si tenia aigua. Aquell dia, després d’escoltar totes les opinions del món que em deien que no ho fes: Vaig agafar tot el que tenia que era res i m’hi vaig tirar. Havia fet tres provisions de fons: lloguer, menjar, i altres, amb un sostre de 3 mesos. Aquell compte esta intacte, encara, i avui me’l mirava i pensava que estàvem al final d’un cicle únic i a punt amb pit i collons per començar un segon cicle que pot portar-nos altre cop al Res o a una altre Aventura.

Demà, amb la lliçó apresa, escoltarem, ens hi apuntarem si ens hi volen encara, i per primer cop mesurarem una implicació que fins ara era innegociable però que ara ens és necessària per clavar una altre pica.

Reconec que els nervis se m’han menjat viu aquestes setmanes, però com sempre, encertada o no, he arribat a una conclusió i he dibuixat un altre fita vital. La ment té poders extrems sobre nostre, però un cop ens donem compte que en som de capaços, i del què som capaços, no hi ha ningú que ens aturi.

I si volia muntar una empresa als 40 i ho vaig fer als 34 i als 36, crec que el somni de vendre-la als 60, té que seguir el mateix ritme, i fer-ho al 50.

Un comentario Agrega el tuyo

  1. Recordo, L’Al acollonit d’aquell desembre del 2007 on amb una ma al darrera i l’altre al davant, vam saltar a una piscina que ni sabíem si tenia aigua. Aquell dia, després d’escoltar totes les opinions del món que em deien que no ho fes: Vaig agafar tot el que tenia que era res i m’hi vaig tirar. — definició pura i dura d’allò que ara en diuen emprenedor, abans senzillament autonom i sempre “aquest s’ha tornat boig”. Llença-t’hi

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s