Alella Leaks 20. Final de Campanya i comentaris.

el

Aquest és el darrer post abans de les eleccions municipals, unes eleccions tenyides a darrera hora per la brutícia i, perquè no el mal gust d’alguns que s’amaguen darrera una careta per fer de l’acusació no fonamentada una arma. Aquestes coses, sempre es giren, i, sens dubte algun dia descobrirem qui hi ha darrera. Aquell dia, el poble respirarà tranquil, perquè sabrà definitivament que o qui ha de marxar per no tornar mai més.

Unes eleccions siguin municipals o siguin les que siguin poden estar marcades per moltes coses: l’humor, la discussió, els odis i els amors eterns si voleu…però mai per la violència verbal sense dret a rèplica. En aquest cas, aquest blog, (per si algu de vosaltres vol posar hi cullerada), ha estat sempre obert a la rèplica i tots els comentaris menys un, han estat publicats. No diré el mateix dels correus que hem rebut, on identificaven on vivim, els nostres cotxes, i fins i tot alguna vegada qui som. Com podeu entendre i heu vist, no ens ha preocupat gaire. En el cas del que avui ens ha caigut a les mans, es diferent. Es Violència publica sense dret a rèplica.

Vull fer solament un comentari dirigit a la Revista Alella: mai hauríeu de publicar una cosa anònima, es de novells, de poc intel·ligents, patètic, i de poc nivell personal i professional.

Tornant al fil inicial aquest post és per agraïr a tota la gent que ha participat visitant (una multitud, mes de 5000 visites en 18 dies de persones diferents), participant i enviant correus, opinant, i també als líders polítics que han posat la seva cullerada entomant amb carinyo i humor alguns dels posts publicats o participant a la entrevista “15 preguntes per un candidat”. Hi han participat Gd’A, La Gloria Mans, la CUP la seva assemblea i l’Oriol, L’Andreu i ERC. Els que no hi han participat: UNIO, C (que no ciu) i el P.P. s’han posicionat.

Es veritat que el dret i la llibertat d’expressió passa també per no expressar-se. Es un dret com un altre, com una doctrina Miranda si voleu, a nivell polític, però vull desde aquí també donar-vos la meva opinió, potser simplista però clara. Entenc que el P.P. i Unió no responguin, de fet no han ni rebut el missatge perquè diguem que la seva campanya 2.0 ha estat un desastre. En el cas de la Xatart i el seu equip, després de rebre confirmació de que SI han rebut la proposta, han decidit callar, no participar, no replicar a cap post, comentari, ja sigui per escrit o personalment. Es una opció, però una opció que em fa pensar en dues coses:

  • No hay mayor desprecio que el de no hacer aprecio i han despreciat al blog (que em preocupa poc) i la ciutadania que ha seguit el blog
  • I em recorda al Plasma del Rajoy. El silenci constant, primer desde el partit i després qui sap desde l’administració segons com vagin les eleccions.

Farien el mateix si governessin? Donaràn importància al que el ciutadà els pugui demanar, exigir, o comentar? (dic exigir perquè si estem en dret de fer-ho: podem exigir com a ciutadans). CIU durant tota la seva campanya ha estat molt comunicativa, però com sempre unidireccionalment, ells comunicaven, però no escoltaven, i dubto MOLT, que un cop al govern escoltessin, no en saben. Com deia estan dins el seu dret per fer-ho, no comunicar és una opció, però una opció que ens queda lluny a nosaltres com a societat democràtica que som, som lluny ja del “mutis por el forro” d’altres èpoques. Ara potser em direu que m’estic decantant, doncs no. M’estic decantant per tots els partits que si han volgut comunicar-se, que si han volgut entrar en aquest joc democràtic que es diu política, o que ho hauríem fet en cas de tenir una campanya 2.0 més controlada. Jo no crec que voti mai, algú que calla, o que parla per un plasma, o que sols saluda als seus acòlits o que simplement viu en un país multicolor apropiant-se de la gestió aliena i fent el llit als demés.

Finalment, convido a les mes de 5000 persones que han seguit el blog a anar a la porxada els propers mesos a degustar els magnífics cafès que fa el Raül, a xerrar amb ell i amb tota la gent que hi treballa i a seguir aquest fenomen ja social i tant alellenc com més el raül i el seu bar del mercat de la porxada o d’on sigui, per mi el Bar del Raül: un paio que conec de fa 30 anys i que sempre m’ha despertat una admiració profunda.

Ahh per cert i a seguir a l’Al Fenici i el seu blog.

Gràcies per tot, a tots. I espero sincerament que hagi servit aquesta feina d’alguna cosa.

Alella L

Un comentario Agrega el tuyo

  1. Annerose Bloss dice:

    Me gustan tus comentarios.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s