Del Palace al Ibis, Good Bye Duran i Lleida!

Del Palace al Ibis, o potser a la pensión Maria… Es possible que el nostre amic Duran, esperpent del seny català, i negoci fallit de tots els estilistes capil·lars de Barcelona, font d’inspiració dels òptics, hagi tingut temps de buidar la seva Suite al Palace de Madrid, s’haurà deixat les ulleres, o els condons potser? Li cabrà tot al Ibis un cop se li vegin els xecs retornats?

La pregunta és si la deixarà o aprofitant el “parón” estival, aprofitarà, les seves merescudes vacancetes a Port de la Selva per decidir si hi continua o no.

Qui paga la Suite? Ja sé que no la pago jo, o si, però no directament, el que no tinc tant clar és que hi hem fet junts tu i jo, amic Duran, a la seva banyera.

Duran Lleida Suite Palace

T’imagino, provant de banyar-te a la banyera, que és gran, amb la roba posada, per sortir-ne sec. Tenint en compte que les generals s’acosten i que segurament els d’Unió es menjaran els mocs, em preocupa i molt, la Suite.

Ja sabeu que soc molt fetitxista per no dir directament un mitòman, i penso aprofitar aquestes vacances per traslladar-me a Madrid i entrar d’amagat a tant preuada habitació.

Si ell no va tenir cap problema en fer s’hi fotografiar, i fins i tot, en respondre a tots aquells que el van criticar per tant sumptuós picadero capitalí, entenc que un humil ciutadà podrà, com aquell qui visita la casa de Dalí a Port Lligat, o les tombes dels comtes catalans a Ripoll, fer una visita guiada per la suite i tancar-se al lavabo, potser, per rentar-se les dents o pixar-hi, provant així, si és veritat que un es sent diferent o que simplement t’hi tornes.

En Durán li ha costat marxar, una mica com el típic divorciat que convides a casa teva i que no marxa mai, que cada cop es torna més insuportable, una mica com jo, quan em saturo de tonteria. En el meu cas he après que és millor fotre el camp, al Duràn, calia demanar-li, per activa i per passiva i tot i així, li ha costat entendre-ho.

Recordeu les vel·leïtats de no fa tant de temps, un parell o tres d’anys que algú el pintava de ministrable i ell s’hi posava bé, cul en pompa si calia, “le grand ministre d’affaires etrangères”. Mare de Déu Senyor…

La seva influencia a Madrid, amplificada amb un aparell comprat al Media Markt, ha estat per ser sincers, relativa, potser diríem que innòcua, per no dir nefasta. En Duràn i Lleida no va entendre mai, i crec que encara no ho ha aconseguit, que Catalunya i en Mas van de cara a barraca, una mica com el Mandonguilles de les taques, que ara es treu de la màniga un pacte d’esquerres per la independència, quan els de esquerres son: els socialistes sodomitzats, els de Podemos que les qüestions d’independències se la porten ben fluixa, el atolondrat de la bicicleta, i els unics que hi toquen, que son els de la CUP, i que afortunadament tenen més afinitat amb en Mas que per ara compleix fil per randa que per en Mandonguilles de les taques d’ERC, que deriva, cada cop més, cap a un rumb personalista, que es diu ell, ell, i ell. Junqueras.

Imagino els darrers moments d’en Duran a la suite, amb un tanga verd, i les seves ulleres fashion fashion, mirant-se al mirall, empre afavoridor de la suite del Palace; i amb recel, pensant amb els sabonets embolicats individuals i el gel reomplert del hotel Ibis, on la recepcionista té bigoti, i fa pudor a bocata de calamars. Potser en aquell moment, en Duran entendrà, que la seva traïció constant a Catalunya, li ha costat fins el poc glamour que li quedava.

L’Arturo, el botones del Palace, es despedirà del d’Unió amb un hasta la vista baby, tot pensant en “los vientos cambiantes”, i per dintre, no tant en el fons l’engegará finalment a pendre pel sac que es exactament el que hauríem d’haver fet tots, fa temps.

Au revoir mon ami!

El llegat de Duran pot ser el de deixar el partit en fallida de 20 milions d’euros.

La política catalana s’aguanta la respiració, finalment es consuma el trencament de Convergència i Unió. Són molts els interrogants que planen sobre les conseqüència de la ruptura, però un dels que destaca més és el deute: UDC deu 16,2 milions d’euros i la federació en deu 12,7 més, segons les dades més recents del Tribunal de Comptes, corresponents al 2011.

images

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s