Alella, la Necropolis de Barcelona, un “Dead Valley” modern.

el

IMG_5542

Hem tingut un post amb il·lustració polèmica, que sembla haver aixecat més polseguera que pols, els “que son i els que viuen” i els que passen, i jo, com a primer post d’aquest blog engegat amb ganes per dos plomes molt fines i la meva, socarrada, us proposo un passeig per el poble que anirà, poc a poc desfilant-se com una troca vella durant aquests mesos a través de paraules que a vegades desitjarem no haver escrit

Alella és un teatre tragicòmic amb personatges que bé podrien sortir de qualsevol obra d’en Voltaire: en Marçal que tots miren amb por, i que darrerament sense barba sembla haver perdut la roba, es posa una samarreta del barça tant si com no, i mastega un caliquenyo; la Conchita que tan et petoneja com et fa callar amb una mirada abans de poder demanar l’entrepà; els Durán sempre amunt i avall amb un…

Ver la entrada original 1.519 palabras más

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s