Quaderns d’estiu: la fi de la quaresma eterna….

Marxar de vacances té alguna cosa de iniciàtic a casa, i potser aquest cop més que mai, ja que de vacances com les que hem fet fins ara, serà el darrer any que les farem.

Tot el que abans es concentrava en aquells llargs estius de les infàncies, perdudes, quan tancàvem la casa de Barcelona i penjàvem les xarxes a les finestres de la d’Alella, a dia d’avui, i amb aquesta família tant especial que som, es reparteix en episodis a capítols, que fan d’aquestes setmanes d’estiu una espècie d’anar i venir d’experiències individuals i comunitàries.

El nostre món tecnificat desapareix tant bon punt instal·lem el cofre al cotxe. A partir d’aquell moment tot perd el sentit dels darrers mesos: desapareixen teles, ordinadors, (menys el meu) i ens concentrem tots en aquelles coses, que per eternes es tornen extranyes: partides de ping pong a 42 que duren dies, el monopoly de la pluja, o llibres infumables que troben el seu espai en unes tardes que per eternes es tornen increïblement productives. A la casa d’Artà no hi tenim tele, la radio s’escolta fatal, la cobertura sempre ha estat una entelèquia, i, sens dubte el wifi rural té més de rural que de wifi.

IMG_2919_1024

La vida es redueix a coses senzilles: llevar-se d’hora, esmorzar a la plaça, banyar-se a cala agulla abans que arribin tots els germànics tatuats, marxar, cuinar, anar a cala torta fins que el sol i la gent desapareixen, tornar, sopar a Cal Luigi, arribar a casa i llegir. El temps sembla no correr, està aturat, com alguns dels gats de la casa que inexplicablement viuen un any sense nosaltres i s’atipen els dies que hi som. Quan arribem, amb el cotxe carregat i poques ganes de res més que entaforar-nos uns ous ferrats a la plaça d’Artà, ens surten a rebre, negres, magres i alegres, sabent que la seva quaresma eterna, ve tot just d’acabar.

La rossa desapareix a la piscina, és el seu lloc natural; el gran posa a punt els jocs d’escacs i recull llenya i branques per el foc del sopar, la dona ordena i mana, i jo, em dedico a obrir les finestres que han estat massa temps tancades. Aquesta casa, per sempre, forma part, del ideari Fenici. Alella em queda lluny, i durant unes setmanes vivim tots al ritme del sol a qui donem l’esquena la resta de l’any, i donem l’esquena a totes aquelles coses que son “tant importants” durant tot l’any.

La llàstima com sempre, es que els dies passen massa ràpids. Com tot el que voldríem que fos etern.

IMG_2946_1024

Un comentario Agrega el tuyo

  1. Susana dice:

    Durante el año, sin darnos cuenta, muchos días vivimos la vida con prisa y nos perdemos estos momentos que cuentas y que hay que vivir despacio.
    Disfruta mucho. El entorno es maravilloso. Y busca a alguna buena persona para que de comida durante el año a esos gatos tan leales.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s