Quaderns d’estiu: hora de sopar

el

Els dies s’escolen, tant lentament que no es perceben, ja en son 5 i empenyem el sisè amb poques ganes, amb la placidesa enlluernant del que es lleva en una habitació a contra fosc de la migdiada, llarga, pesada, que deixa les marques de la suor als llençols blaus d’un llit de fusta, massa estret per ser el meu, i massa ample per estar-s’hi.

Es mitja tarda i els escrits procreen sols. Paraula rere paraula. Síl·labes de poca intensitat i moviments lents, casi abúlics, densos, i poc tensos.

Ningú està llest per res i pocs volen ser-ho. Ens amaguem, cadascú al seu racó: la terrassa nord, el confí de la piscina, enorme, la cuina freda, o com jo, al pati de les granotes de pedra.

No escolto ningú, i ningú em sent. Son les vacances Strunk, potser les darreres, un final d’època que hem anat allargant any rere any sabent que no havíem de tornar-hi i, com un cordó umbilical, ens porta altre cop a la costa nord, a la mateixa gent, als napolitans expatriats de les pizzes fantàstiques o simplement als esmorzars de l’Almudaina observant amb mala llet, el canvi de torn del quartel de la guàrdia civil del poble.

IMG_5641

Els carrers t’esperen, i el lloc secret per aparcar el cotxe continua sent allí, entre aquella casa estranya i sempre buida i la que es ven, la que cada any segueixo esperant que li baixin tant el preu per comprar-la, sempre que no recordo, que no tinc ni un miserable duro a la butxaca per invertir en res que no siguin els meus dos fills.

Recordaran aquestes vacances? Recordaran les tardes de Juliol a cal Jöchen? O seran aquells records que inexplicablement s’esborren de cop i ja mai més tornen, si no és exactament el mateix dia que mors.

Escolto de fons Un mundo Raro de Buika, les notes es perden entre les alzines i la piscina, o entre els cactus immortals i els ratpenats que ja volen nerviosos ara que el sol s’ha post darrera les muntanyes del Cap de Pera. La música s’imposa i els insectes i els ocells afluixen. La meva rossa em mira de reüll, mentres transporta plats de cuina a taula, he de parar d’escriure, tothom sembla haver-se escapolit dels seus amagatalls ara que el sol afluixa i la teca és sobre la taula.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s