Millor ser Italià que Català!

el

sombrero_10_canotier_venezia

Escoltar música Italiana dels 60-70 és de lo millor que es pot fer quan un està de rodriguez. Digueu-me cutre, però jo crec que tinc ànima de cantautor de Festival de San Remo o de gondoliero professional.

Rita Pavona, Janny fontana, Domenico Modugno, ohhhh i el Nicola Di Bari… Jo es que m’aixeco al matí, baixo a la cuina i endollo la Radio Italia Anni 60 Messina i m’ambiento. Em poso la samarreta de tirants que fa caloreta i a ritme del Mondo, em pentino els quatre pels en fico els shorts i vaig tararejant tot el dia.

Que si tinc que baixar a Barcelona per alguna cita secreta de mocadors vermells al coll, agafo la scoopy, que li vaig treure el logo de Honda i li vaig posar un de Vespa, em foto mig pot de gomina al tarro i desodorant als calçotets i cap a la Bella Cita a fer el pringat.

Jo he de confessar que visc, quan estic de rodriguez, en clau de Xorli (en honor a la sonia), y Adriano Celentano. Vaig xiulant azurro per el carrer i sincerament, si la poli em para els hi dic: ma ce cabolo fai!!!! Que ve a ser un no em toquis els collons en català.

Viure en clau Italiana dels sixtie’s quan estàs de rodriguez és collonut. Tu tot ho has de dir en Italià, té un glamour que no veas i sobretot és com si estiguessis mig pirat, o tocat de l’ala. Es una possibilitat molt real, però com ho exageres, la gent es pensa que no és així. No sabeu quina il·lusió fot anar al forn de la plaça i pagar amb lires.

Aquests dies amb tot això de la festa dels gays, el Circuit aquest o com es digui, crec fins i tot haver creat tendència. Els paios anaven com boixos. Jo amb les Ulleres de pasta negra, la samarreta de tirants la pizza al cap i el Tatuatge de Marina Militare al braç dret (totalment fake of course).

Vaig llegir una entrevista del Darín i quasi quasi m’entren ganes de fer-me argentí per els dies que em quedaven sol, però “pa qué” si de Giorgio Cazzerola dono el pego.

Ser català es de cutres, és millor ser Italia els 60 o 70, i si saps fer-te l’interessant i tarareja Rumore de la Carrà, tens un uovo, (per no dir huevu) de guanyat.

A qui no li mola ser italià. Ser catalanet es com una cagada d’ocell, sense estil, sense rès, tot el dia donant per el sac amb la independència o depilant-se fins l’escrot quan el que es porta es el pel…Els catalans versus els italians no tenen res a fer. Ja solament amb la llengua que sembla que portem una espardenya a la boca quan parlem…perdoneu però “bacetti”, “bacini” “piccoli baci”, amore sota le stelle, i el que em posis per postre contra “nena arramba’m”???? no té color.

Em queden un día i escaig per anar d’italià per la vita! I mola, semblo un nyoqui amb cames!

Ala, Ciao i due Balle !

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s