Que tinguem sort!

el

A l’agost tot fa mandra, i molta. Hem tornat del nostre habitual viatge per Europa, n’he fet cinc cèntims de la darrera etapa a un altre blog on col.laboro www.08328alella.com , i hem dedico ara, a arreglar els estralls de l’any a la casa: aixetes que gotegen, finestres que no tanquen, el Astra que no es veu… Però tot em fa mandra.

Recupero el pols polític. El del poble encara no: tenim al píxel.lat desaparegut, l’alcalde (el millor que tindrà aquest poble de llarg) se’m presenta en un gran posat blanquinegrat, o sepiat, al programa de la Verema, la Mans de vacances per les nostres terres del sud, (suposo), la del P.P. afortunadament per tots està MIA (acrònim) i la Marzo vés a saber. Me’ls trobaré o creuaré altre cop, a tots durant la Verema.

M’he estat llegint el programa, m’agrada que en Pep Riera sigui el pregoner, és fer l’ullet a una pagesia ja quasi inexistent en aquest poble si no és per “el darrer pagès d’Alella”, autonominat. (a crits). (com sempre).

Barcelona ,28.11.2010  Noche electoral - autonomicas catalanes  en la sede del PSC. Miquel Iceta se limpia los restos de un huevo lanzado por un personaje que le gritó "rojo de mierda" "viva españa" en la primera comparecencia de la noche © Marcel.lí Sàenz
Barcelona ,28.11.2010 Noche electoral – autonomicas catalanes en la sede del PSC. Miquel Iceta se limpia los restos de un huevo lanzado por un personaje que le gritó “rojo de mierda” “viva españa” en la primera comparecencia de la noche © Marcel.lí Sàenz

Però de qui volia escriure avui es de l’Iceta, o dels cartells penjats que m’he anat trobant avui per els carrers de Badalona, o a les afores de Barcelona. Aquest cinturó post industrial de Barcelona on els socialistes, creuen, que resideix la seva massa crítica. Entenc que encara no estem en campanya, sinó en la pre-campanya ab-eternum per la independència, o simplement per el dret a decidir. I, l’Iceta, el PSC, o malauradament, els quatre arreplegats que resten en el seu personal i particular politburó entre l’Olimp dels Deus i la inòpia davant la realitat hi entren amb un discurs tan revellit i suat, que vist el horitzó polític actual, sembla fins i tot innovador.

Del Herrera podríem dir el mateix. Jo abans m’hi referia com el tonto de la bici, i avui encara cerco un exo-planeta que no sigui Melmac per fer-lo rei. Crec que no han entès rès, i en el fons és una llàstima ja que deuen ser paios cultivats; però no han entès que en aquest país les coses han canviat, i, o ets un gossiflautic, o un nacionalista (d’esquerres o dretes poc importa), o un neofatxa del P.P. . La esquerra pseudoproletaria, de pana, i de cinturó, ha deixat d’existir, i no és rès més que una entelèquia que resta d’un passat relativament recent però brutalment esborrat per dues raons atòmiques: la vida i el esdevenir d’una societat, més mediocre com més igualitària s’ha tornat. Ja ho deia el Manuel Delgado: la classe mitja és el càncer d’una societat i, la més mediocre de les clases.

Recordeu la darrera llança clavada per Longino, al costat dret de Jesús, després d’un crurifragium, dolorós, doncs segurament aquestes eleccions que se’ns apropen ho seran de llarg, i causaràn el mateix efecte, en el PSC, amb la diferència de que no hi haurà resurrecció al 3er dia, ni rès que s’hi assembli.

Potser el plebiscit no és per la “Independencia o no”, sinó tal vegada per acabar amb els “models” (o no) que han regnat en aquest país desde la mort de l’altissim.

Sense dubte però, el que terrabastall del post 27S serà per molts l’albir d’un nou principi, una ratificació a la feina ben feta, (la CUP potser), una guillotina afilada per altres (PSC – ICV), potser un pas de gegant per un país, i segurament un dia com un altre per el de les taques, el molt honorable, y les panteres grises de l’assemblea, perquè en el fons, i no ens enganyem, aquests darrers instrumentalitzen, la voluntat de molts, però no ens enganyem, també la frustració d’una majoria, i això, és el primer pas per dominar algú fins a lobotomitzarlo, quan li tens agafades les emocions com qui agafa a un animal per l’escrot.

Que tinguem sort.

Pancartes-27S

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s