Ara

Setembre 2013….què passava per els meus dits. Rellegir-se te un deix de tortura auto imposada.

Bitàcoras.

L’Ara, és sempre complicat. Un moment de por, un salt al buit, equivocar-se o encertar-la en aquelles proximitats clandestines que en clau d’un reviure, l’existència ens posa davant.

Dir un mai absolut és dificil, dir un si contingut, és falç, i el deixar-se portar per l’Ara, satisfets de viure un moment, ens fa esclaus de tot allò que ens passaria.

Cal encerclar el valor d’un silenci, mantingut, l’esguard encisat, que a distancia, sempre correcte, fa que els ulls es creuin en clau de secret, entre les veus que criden més fortes per fer-se sordes.

I tu, qui ets?

Sense estalvi, els vells i bells records ballen sinuosament entre nosaltres: una mà que es mostra i l’altre que s’escapa, una mà que es deixa, i l’altre que il.licitament s’esforça en amagar-se. La dansa ha començat, i de lluny, perque tots son lluny, les seves veus ja han perdut el contingut, i…

View original post 322 more words

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s