Final d’un quadern d’estiu

L’hivern sense el teu cos serà un hivern dur. (ovidi)

Eixirà estranya la boira un dia, i sens vergonya

Romandrà pesada sobre meu. Seràs lluny.

Cada plec de paraula serà un bram de bestia

Un crit, un plor, una estella bruta clavada

Entre el meu cor i la teva absència.

La poca llum del dia no serà proute per escalfar-me

I lànguidament els dies s’escolaran

Com les gotes d’una pluja grisa pels vitralls de la cuina.

El trucar a la porta dels teus dits serà un somni

El teu tacte aspre dels matins i dolç al vespre

Desapareixerà lentament de la meva trista memòria.

Aviat no sabré qui erets, i després no seràs ningú

La lleugera felicitat de l’oblit d’un record

O el record oblidat d’un hivern sense tu.

Jordi Prat-Morgades

(final d’un quadern d’estiu)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s