L’hivern sense el teu cos serà un hivern dur. (ovidi)
Eixirà estranya la boira un dia, i sens vergonya
Romandrà pesada sobre meu. Seràs lluny.
Cada plec de paraula serà un bram de bestia
Un crit, un plor, una estella bruta clavada
Entre el meu cor i la teva absència.
La poca llum del dia no serà proute per escalfar-me
I lànguidament els dies s’escolaran
Com les gotes d’una pluja grisa pels vitralls de la cuina.
El trucar a la porta dels teus dits serà un somni
El teu tacte aspre dels matins i dolç al vespre
Desapareixerà lentament de la meva trista memòria.
Aviat no sabré qui erets, i després no seràs ningú
La lleugera felicitat de l’oblit d’un record
O el record oblidat d’un hivern sense tu.
Jordi Prat-Morgades
(final d’un quadern d’estiu)
