Katalunien ist nicht Melmac (Oasi de Siwa, Egipte)

el

Catalonien is nicht Melmac, però ho sembla. Som capaços de fer-nos les coses difícils, i enfotren-se’n: vols un croissant de xocolata? Doncs et fots.

L’altre dia era en un taxi, i el turc que conduïa m’ho deia. Sou de Melmac, al meu país ja haguéssim agafat uns Kalashnikof i hauríem anat per el dret. No tinc clar si era Turk o Kurd, però conduïa com si fos Egipci, i del Caire.

resort01

A l’època en que vaig freqüentar (massa) aquella ciutat amb una gravadora i unes cintes de cassette els únics semàfors que existien eren els del davant del palau presidencial d’en Mubarak, avui caigut en desgràcia. Recordo els divendres tranquils on els amants agafats de la mà miraven com el Nil passava sense rancúnia desde Gasr Al Nil Bridge. El meu cap de l’època m’hi va enviar per fer un estudi, i jo m’hi vaig perdre trampejant entre un KFC, el desert, l’Oasi de Siwa, i els braços d’alguna becaria de l’Icex.

Però tornem a Melmac i Catalunya…no als semàfors. No ens entenem ni entre nosaltres i segurament el nostre destí es esser dominats. No tinc gaires més coses a dir. Ens perdem en nosaltres mateixos, en ls nostres idees, en el nostre seny y la nostra rauxa. Malauradament, no som prou animals per ser, per formar, o per mantenir un país propi.

Qasr_al-Nil_Bridge

Viatjant per el mon, he vist nivells de violència molt alts, de fet he notat una tolerància a la violència molt avançada. La mateixa que puc tenir jo per l’imbecilitat que ens envolta. Però a nivell nacional, crec definitivament que els catalans, guapos i elegants estem definitivament en un estadi superior, i en el fons l’independencia ens la porta ben fluixa, sempre que intel·lectualment i sexualment, estiguem, diguem coberts. Ja sigui masturbant-nos o perdent-nos en un joc d’idees i afirmacions que no porten enlloc però que ens fan sentir còmodes.

Jo anava cridant-li al Turc (o era kurd) que el meu país no era Melmac, (un planeta que es va autodestruir per tenir masses secadors de cabells endollats), i ell fent-me l’ocellet1 amb el dit em cridava “idioten” i esquivava tres putes i un tramvia mentres ens endinsàvem al centre de Bremen. I si, som Idiotens, i dels grossos. La intel·lectualitat ens perd. Es com la tonta que es mira les tetes i no es veu el cul o aquell que no hi veu més enllà e la seva tita, a dir, més petita del que el mirall li dicta. Els catalanets estem tan pagats de nosaltres mateixos que no som capaços ni de cagar sense explicar-ho, i de tant fer-ho ens ha entrat un restrenyiment nacional tan gran que definitivament estem a punt de perdre el trem buscant el paper de wàter.

Catalonien is Nicht Melmac! Li cridava, i mentres em cagava amb tots els seus, futurs i passats, vaig recordar la frase de la becaria del ICEX que a Siwa va dir-me que l’Alexandre el Gran era enterrat allà. Va agafar-me de la mà i fent-me l’ullet tot caminant em va xiuxiuejar a cau d’orella que encara que no fos així aquella nit ens ho havien de creure, perquè al Caire dos dies després jo agafava l’avió per no tornar-hi mai més.

Els catalans no ens creiem on som, ni ens ho volem creure. No hi ha més tonto que el que no vol entendre, o el que li fa por. I a cop d’ideologia, pànic escènic, i estructura, a Catalunya ens estem deixant perdre una oportunitat com cap altre per esdevenir quelcom.

Recordo que ens vam besar, i que la lluna era allà enmig de la sorra i el cel. Era quan podies arribar prop de la frontera de Líbia sense que et segrestessin, era quan viatjava sense farmaciola, em vacunava de tot cada any, i me la pel.lava tot perquè era immortal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s