La teva darrera carta … (5)

Lita (octubre 1988)

L’he vist aparcant la moto dos carrers més avall. Ja ho van dir el dia dels exàmens de setembre que tindríem nous a segon. Deu ser un d’ells. Quina fila, però té alguna cosa estranya. No sé ben bé què però ha passat de saludar una senyora que anava ben carregada amb bosses, ajudant-la a posar-les dins el seu cotxe, a mirar amb ulls gèlids al seu voltant. Com si algú l’hagués de seguir o hagués de carregar-se algú. Ha lligat el casc a la moto, junt amb un altre més petit. No fa cara de estar gaire content: texans, camisa a ratlles i nàutiques. D’on deu sortir aquest…

Tinc ben poques ganes de tornar a l’escola, a l’insti, a la presó. He aprovat per els pels, té mèrit tenint en compte que no he fotut rès. Desde que la mare va marxar a l’abril, i les entrades i sortides del pare de l’hospital, és veritat que ningú es fixa en què faig o deixo de fer. Podria desaparèixer d’aquest món i no crec que ningú s’adonés.

Vaig deixar el Rafa a principi d’estiu, o millor dit, al final del curs passat. Tothom marxa, jo em quedo, sola. Es veritat que la Marta i la Sussanna m’han dit de passar alguns dies amb elles, però no entenen que no hi puc arribar, que no sabria com anar-hi, i que tampoc tinc un duro. Amb prou feines tenim diners per menjar.

L’avia es fa càrrec del lloguer, de fet sempre ho ha fet, la casa és seva, la mare va decidir deixar el pare, i desde d’aquell moment ja no n’he sabut gairebé rès. Alguna vegada ha vingut a casa quan no hi era, m’ha deixat alguns bitllets a la taula del menjador. Sé que a vegades passa per l’hospital, però el pare esta fos, i li costa estar desvetllat per saber qui entra i qui surt. Però m’ho diuen les infermeres, -ha vingut una dona molt maca a veure ton pare, s’assembla a tu- em diuen…-és ta mare? _jo no en tinc de mare! Els hi dic.

Passo moltes estones llegint a prop del pare, esta tan fluix, sé que sap que soc allà i d’alguna manera, a vegades, m’ho agraeix. M’apreta una mica la ma, o em mira desde aquells ulls vidriosos. Un petit somriure. Després s’exhaureix i ja no torna en sí.

Torno a casa, realment em mereixo tot això? En a mi no em passa rès, però tot el mon que m’envolta s’enfonsa o simplement es dilueix o jo m’hi dilueixo.

Aquest noi ha estat caminant sol, molt poc a poc, per el carrer sicilià amunt. Porta una llibreta negra, i ha fumat tres pitis en dos carrers. A què deu fer olor. Sembla com si cada passa que fés abassegués el carrer. L’he seguit. Deu ser un dels nous. M’asseuré al seu costat.

Tothom tornava del seu estiu fantàstic, perfecte, increïble…fins i tot avorridament genial. Alguna ja deu haver fet el pas, amb qualsevol holandès que deu estar ja de tornada.

No veig al Rafa enlloc. Tenia una por immensa a veure’l altre cop, però ja no hi és. Amb les males notes de primer els seus pares el deuen haver ficat a alguna acadèmia de barna, de la part guay de la ciutat. L’acadèmia Prat del carrer Mallorca o l’hauran canviat d’insti, algun lloc més assequible intel·lectualment com el Maragall. Em feia por sentir-lo parlar del seu super estiu i de tot el que havia lligat, follat, begut, …però ja no hi és. Que es foti.

M’he vestit de negre. Tornar a l’institut es com un dol, he passat un estiu diferent, un estiu llarg, com un dia sense pa. Vaig haver de buscar feina en un bar al centre on els guiris volien grapejar-me tot el dia, i fins i tot l’amo va pensar que en tenia algun dret. Ha estat un malson. El Pare va entrar a oncologia per una quimio, i va quedar tant destrossat que no el van deixar sortir.

He passat gana.

Aquest noi esta fet d’una altre pasta, fa olor a home. L’hi he passat una nota.

Ha escrit “si”. No m’ha mirat, però diria que ha tremolat una mica. Potser sols soc jo que m’ho he imaginat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s