La teva darrera carta… (7)

el

Ens hem aturat prop de la comissaria de laietana. El meu pare sempre m’explicava que hi van torturar molta gent allà, a la porta hi havia 4 maderos amb metralletes. Quina merda d’uniforme! Quan entendran que el blau és el color de la proximitat i el marró recorda a la merda o a la guerra, que és el mateix?

M’he fixat que porta a la moto una bandereta catalana, Ademés de pijo dels maulets? No m’ho crec. Ha escopit tot passant per la comissaria, el poli de guardià l’ha mirat, l’hi ha aguantat la mirada. Sembla un altre, esta rígid. M’ha somrigut un parell de cops però no s’acosta. Potser no l’hauria d’haver besat, o potser, hauríem d’haver follat als lavabos de porta verda del segon pis. Ara és una altre persona.

M’ha fet carregar el casc tota la estona, m’ha dit que allà on anem, millor me’l posi si es gira vent. No sé que vol dir.

Ens hem parat en un bar de Gallegos, dos putes un burillero i un paio estrany al fons. El típic que et toca les tetes en un racó. Quin fàstic!

Què hi fa aquest aquí?

El de la barra l’ha mirat amb cara de pocs amics, l’altre ha contestat posa-li una aigua i a callar.

Quan he escoltat el “a callar” m’he quedat gelada. Els seus ulls havien canviat, he vist per un instant que el Castillo era una broma de bon gust per ell. S’ha abaixat la cremallera de la bomber negra, no ha deixat anar el casc.

Mentres jo m’instal·lava a la merda de tamboret llefiscós i em mirava unes tapes que semblaven verí en tota regla he sentit una trencadissa de pedres…. però després, girant el cap, he vist que era un os trencat, o una cara, per ser més exactes. S’ha posat les claus a la butxaca, i s’ha girat altre cop.

Hi havia una escampada de sang per tot arreu, fins a la visera del seu casc.

“no vull tornar a veure a ningú rondant-me” i de cop i volta una puntada de peu, massa plàstica per no ser entrenada ha fet volar el genoll del pastós del final del bar.

Es la primera vegada que m’ha agafat la mà. Molt tranquil, m’ha arrossegat fora i m’ha dit, – anem a veure el mar Lita?

En aquell moment he sabut que era el noi que el meu pare no volia al meu costat, també que era el tipus d’home que la meva mare estimaria fins la mort, i al que la meva avia somriuria d’amagat els diumenges per dinar a l’hora del tortell.

El terrabastall era espectacular. Mirant a terra tot era sang i alguna dent.

Hem arribat a la comissaria altre cop, tenia una multa a la moto, ha estripat el paperot de color groc, i l’ha llençat a terra, ha pujat a la moto. Els artells, els seus, estaven pelats i lleugerament ensangonats, els meus estan blancs. Si apretés una mica més el casc el trencaria.

2EF28DE7D

M’ha dit: -em cal veure el mar. Lita oi?

L’hagués matat. Ja sap que em dic Lita, de fet crec que començo a pensar que s’ha enamorat de mi. Es enamorar-se de estar enamorat o es enamorar-se per morir després?

Començo a entendre que el Rafa era un nen i aquest un malson.

Baixant via Laietana a tota pastilla per primer cop he vist el mar, blau, encrespat, enlloc de veure desde el 17 la planta 3 de oncologia de l’Hospital de Mar de Barcelona.

A l’alçada de la parada de Jaume I de la groga, parats al semàfor, la seva ma esquerra s’ha recolzat a la meva cama i m’ha acariciat el genoll, com dient…-tranquil·la, no soc així. Ràpidament ha tornat al seu lloc i ens hem enlairat com si fóssim un altre cop carrer avall. Més enllà era tot blau!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s