Adeu anonim.

No ens coneixem i ara ja estic segur que no ho farem. Conec el teu fill perquè va amb el meu, ens hem creuat mil cops, potser no darrerament però segur que si durant aquests anys en que els nostres nens han compartit carrer, escola i poble.

Que buit pot ser tot quan tens tantes coses amb comú i no saps ni quin és el nom del que tens al costat, ni tampoc, el seu univers.

Avui, per aquest poble que es tant nostre i tan anònim tothom anava explicant un tros de la teva història, tothom tenia alguna cosa a dir, tothom volia tenir una pregunta als llavis. També és veritat que ben pocs sabíem què preguntar.

He vist el gran cotxe blanc a la porta de l’església, i el senyor que ens ajuda als matins a l’escola, vigilant que ningú passés cap a la plaça, perquè el carrer fos sols teu aquest cop.

M’he assegut prou lluny, i prou a prop. Lluny per no molestar prop per escoltar que la gent cantava dins l’església i molts sortien plorant i altres ni gosaven entrar. Es una llàstima tot plegat: morir tan jove, deixar els teus tan aviat, que la gent apreciï la vida quan algú proper ens deixa, i en aquest cas per molts, algú llunyà.

Fa basarda oi? I per molt que ens diguin que és la vida, moltes vegades, i avui amb tu, engegaries Destins, Deus, i altres xorrades a parir.

40 anys no es un bon moment per morir, si és que mai n’és un. Però morir abans que els teus pares, deixant nanos, és una jugada fastigosa del destí. Jo no hi puc fer gaire, però ja que seguiré compartint algun instant a través d’un dels meus fills amb el teu, m’asseguraré que aquests siguin fantàstics.

Avui parlava amb ell, i m’ha preguntat si això ens pot passar a nosaltres. Tothom pensa en aquest moment que s’ha de respondre d’una manera coherent.- Però la mort als 40 no és coherent, com moltes altres coses, he respost “toca fusta, i esperem que no” que més pots dir. Suposo que tu devies tocar mil cops fusta, potser fins i tot mil i una.

Saps Judith, l’única part en que puc contribuir és estar per el teu nano. Faré el que pugui, i quan ho faci no pensaré en tú sinó que ho faré en ell.

El Narcís t’ha escrit un text molt bonic, et coneixia. Jo no. De vista, però res més.

Bon viatge. Els que ens quedem provarem de fer el millor per els que deixes.

I tu, cuida’ls.

 

http://www.youtube.com/watch?v=oCwa_ifO9Ac

 

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s