La teva darrera carta… (8)

el

Es diu Lita i estic perdut. (notes del diari de 1988)

Es diu Lita. Estic perdut. Per primer cop crec que realment no reparteixo el joc. Malauradament l’he hagut de carregar amb mi al Miño. L’imbecil era allà, he respirat fons quan l’he vist aixecar-se després de la pallissa. Més tard he encabritat la moto fins al límit. Em sagnaven els dits.

Hem deixat la moto al carrer del Mar, ben al final. Se n’ha adonat que sagnava, no m’ha dit res. Poc a poc caminant hem arribat al Hospital del Mar i el de la porta l’ha saludada com si la veiés cada dia. M’he lligat una mongeta que fa tasques de voluntària? Va parir…

M’ha conduit per moltes plantes i passadissos i al final hem arribat tot just darrera on una infermera amb molta escola m’ha fet unes cures.hospital_del_mar_c320

Tenia vergonya, jo. La infermera no em mirava, la mirava a ella i somreia. M’han deixat les mans com si hagués sortit d’una trinxera. Quan sortíem la infermera li ha somrigut i li ha dit que estava segura que així el seu pare estava tranquil.

El seu pare deu ser metge, i deu treballar en aquest lloc. Potser fins i tot es tira la infermera, i ella ho sap.

Hem caminat una bona estona per el passeig marítim.

L’he agafada (com he pogut) de la ma.

Té unes mans estranyes. Com de senyora gran, però uns dits llargs.

Com podré conduir la moto fins a casa amb aquesta empastifada que m’han fet….

Parats davant del mar l’hi he fet un petó llarg. Mai havia fet un petó llarg a ningú. Com deia l’Elena, faig petons de delinqüent. Avui a la Lita li he fet un petó, i ella l’ha convertit en un petó, per emportar.

Érem asseguts a la sorra i el sol es ponia darrera nostre. Després del petó, res no ha canviat. Era com si fos un més dels milers de petons que havíem de donar-nos.

-Com va ser el teu primer petó- m’ha dit.

He hagut de pensar. Molt. He vist com d’embrutit gris, o simplement lluny ja estava de tot.

-Es deia Meri. Va ser prou bonic per saber que era millor allunyar-me d’ella. Entens aquelles coses que saps que es poden trencar, doncs la Meri era una mica així. Una d’aquelles nenes que calia tenir lluny fins que ens en féssim 40.

-perquè ho dius?

-Perquè sé que no els arribaré a fer mai i així el destí no en tindrà mai l’oportunitat de fer-m’hi recaure, saltar sobre els seus llençols i explicar-li alguna cosa.

-No recordes res més?

-se li entelaven les ulleres i va ser preciós.

-i tu?

-jo no en vull parlar.

Ha tornat a mirar al mar, era un mar d’abril i erem a l’octubre. De tant en tant la mirava. Els seus ulls semblaven odiar-ho tot. De cop s’ha girat cap a mi. M’ha mirat amb uns ulls intensament negres. M’ha acaronat la galta, em mirava amb amor o desig o alguna cosa que no podia identificar. De cop he notat la seva ma dreta al meu entrecuix. He cregut que tot seria diferent però de cop, el seu puny dret ha passat d’acaronar-me la galta a rebentar-se contra el meu nas.

He començat a sagnar.

He caigut d’esquenes.

Quan he recuperat el meu lloc ella ja caminava cap al passeig.

-Estas boja!- li he cridat.

-la propera vegada que vulguis atonyinar a algú no em portis de paquet imbecil!.

L’he perdut de vista, ha agafat el 17.

He tornat a l’hospital i la mateixa infermera era aquest cop a l’entrada d’urgències. M’ha somrigut.

-no et preocupis, no està trencat!

-no li diguis a son pare.

-quasi que viu aquí, però no et preocupis, no li direm res.

He caminat fins la moto. M’he arrencat tot el que duia a les mans. Posar-me el casc ha estat una tortura.

Com a primer dia d’insti…no ha estat avorrit.

barceloneta-barrios-barcelona-2

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s