La teva darrera carta… (10)

el

Tornar a l’institut amb el nas mig trencat, els dits encesos, i els artells pelats i sangonosos no era ni de bon troç la millor manera de encarar el segon dia de curs. Estava de mal humor. La nit anterior el seu pare l’estava esperant al menjador.

Silenci…

El problema no era mai que algú l’esperés al menjador, o a qualsevol lloc. El problema era el silenci. Érem en aquest món per viure amb intensitat, per somiar, per viure, per vibrar, i malauradament els que l’esperaven al menjador, sols, sempre estaven en silenci. No era que no fos prou bo, tampoc que fos un pinxo de barri, o fins i tot havia escoltat algun cop, un droga-addicte. No. El problema era el silenci. Va arribar a casa, va deixar el casc i va endrapar la resta de tot el que els altres havien deixat del sopar retòric de les vuit. El seu pare era allí, a la penombra, en silenci. Quan el va veure, ell va aixecar-se i va marxar al llit. En silenci.

Va decidir marxar altre cop i va passar la nit al pis buit que tenien al Carrer Valencia amb Bailèn. Ningú ho sabia, però aquell pis, antic, i que per algun coll d’herència havia anat a parar a les mans de la família, era el lloc on passava la major part del temps. Hi havia portat poc a poc, coses, llibres, i entre els mobles que hi havien, i el que ell hi havia afegit, aquell espai s’havia convertit en seu. L’edifici era plè d’oficines, i ell a l’àtic, hi estava sol durant la nit , i durant el dia, els inquilins pensaven que era un missatger que deixava algun sobre, sempre amb el seu casc i la seva caçadora.

La va veure ràpidament, de fet va veure dues coses: la va veure a ella amb uns texans gastats, unes sandàlies i un jersei negre, el mirava entre desafiant i esporuguida, entre mira’m i no em toquis i folla’m al gimnàs. També va veure l’Ezequiel, caçadora militar i pantalons negres. El mirava amb depravació, amb un ànim de venjança estúpid, i amb salivera a la boca.

PENTAX Image

Eren tots tres entre una multitud a la porta del centre. Ningú es va moure del seu lloc. L’Ezequiel es repenjava en un plàtan mig malalt tocant a la cantonada de Industria, la Lita s’ho mirava tot amb despreci mentre alguna de les seves amigues li explicava la mamada que li havia fet al “més guapo de la classe” – i és que ja se sap que el sexe oral no és sexe segons els standards oi?… i ell va aparcar la MBX a l’altre banda del carrer, al lloc precís que ell creia que la podia vigilar desde la finestra de la classe del 3er pis.

El dia pintava fantàstic: primera hora amb l’afeminat de geografia que anava amb un micro a classe, patia de la veu i aprofitava l’hora del pati per anar al supermercat, Un imbecil que donava Física i Química, i finalment el milhomes de gimnàsia a qui temps més tard se’l va detenir per emmagatzemar a casa seva una quantitat infernal de fotos de menors en pilotes als canviadors de la escola. En aquell moment va saber quina era la tasca més important del dia.

No, no era deixar-se besar per la Lita altre cop. Això li podia acabar costant la resta del nas.

Va deixar que tothom entrés en ordre, i va fixar-se que l’Ezequiel anava al bany. Just quan ell entrava ell el va empènyer desde darrera cap a dins. Amb la sorpresa es va girar deixant tot el seu coll a l’aire. I aleshores fou, quan ràpidament amb la cadena de hauria servit per lligar la Honda, el va recargolar i el va estirar cap a terra, caient ell de genolls davant seu. La seva mirada era de pànic. De cop algú va obrir la porta del bany, era un nen de primer que veient la escena va tancar de cop i va marxar.

-perdona…to volies trencar-me la cara?

-No..arggg

-això no és el que he sentit

-no…

-com et dius?

-Castillo, em dic Castillo!

-Mira Castillo, no tens ni puta idea de qui soc, i tens dos opcions…les vols saber?

-si, si ahhh em fots mal imbecil…

va apretar la cadena una mica més.

-pots descobrir-ho amb el temps o et pelo aquí mateix.

Les llàgrimes de l’Ezequiel van començar a brollar com la font de Montjuic i per un moment va creure fins i tot sentir la novena de Mozart.

Va deixar anar la cadena i el va deixar anar. Mentres en Castillo es recuperava ell mirava el carrer Sicília, els cotxes passaven ràpid amunt. Es va girar, ell el mirava amb cara de por.

-Saps Castillo, els paios com tu me la porten fluixa, passa de mi i jo també ho faré. Surt allà fora si vols i explica a tothom que ahir a la nit em vas trencar la cara, a l’únic que hauràs de convèncer és al ninyato de primer que ha entrat quan et tenia de genoll. Digues si vols que soc un fluix, però recorda una cosa, imbecil, si per un moment, un breu instant crec que me la vols fotre, acabaràs amb el cap al wàter… per cert serà un divendres, quan estan bruts i plens de merda! Ho has entès oi? Vull tenir un parell d’anys tranquils en aquesta escola i fins i tot…podrem ser amics. Tens un piti?

En Castillo es va treure un Chester de la butxaca de jaqueta, i amb una ma tremolosa li va acostar.

-Gracies! Ens veien a la classe de Geografia! Saps si el paio aquest del Micro és gay? Cap problema, el meu germà també ho és! Però és que és raro de collons oi?

Va sortir per la porta amb el casc al colze. I va entrar a classe. Havia oblidat que seia al costat de la Lita i de cop, quan va veure que l’únic lloc lliure era el seu, i que al costat hi tenia la noia que l’havia besat, estovat, curat i abandonat el dia abans es va acollonir com si estigués fet de paperines. Per un moment va pensar en fer campana!

-què? Li va dir…et fa mal el nas?

La Lita tremolava per dins

Ell tremolava per dins.

De cop l’estúpid del bigoti va connectar el seu micro, i un xiulet estrident mentres s’acoplaven micro i altaveu el va despertar de cop.

No havia tingut temps de tirar el xiclet.

-Escolti, vostè, com es diu vostè??

Aquella espècie de cosa andrògina amb micro es dirigia i el mirava a ell.

-Bé és igual, els dos Vostè i la Lita, fora de classe! Si el que volen és mastegar xiclet, ho poden fer al passadís.

La Lita va girar el seu cap cap a ell i li va clavar els ulls. Va somriure.

Amb un xiuxiueig li va dir: -ens fan fora, tens un casc de sobra?

Ell va respondre:

-si hem de anar veure el mar…podem anar a algun altre lloc?

-Quan surtin vagin a firmar a secretaria- van escoltar desde el micro

-i uns collons-va murmurar ella.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s