La teva darrera carta… (11)

el

Desde la Pallissa al Lolo, no dormia tranquil. Se li enfotia una mica tot i sort de la Noia aquesta que el tenia lligat al terra. Què li passava? A vegades tan propera com per menjar-se-la, altres era com qualsevol altre: freda i esquerpa. Aquella nit seria complicada de fer passar, estava a tope. A casa les coses estaven tranquil·les altre cop, ningú li preguntava que feia, i ell tampoc es deixava veure gaire. Ja li deia sa mare, el seu pare estaria content si no havia d’anar-lo a buscar ni a la presó ni a l’hospital. La presó li quedaria lluny, mentres el Lolo i els seus amics no el busquessin: seria possible passar desapercebut aquell hivern? L’hospital sols el trepitjaria per morir-hi.

Se li escapà un somriure: “per anar-hi a morir sembla que darrerament hi passes moltes estones: dits, nas…”

No podia dormir, ho havia provat tot, desde dos petes ben carregats a llegir alguna cosa ben densa, Auster? Una ex seva li recomanava llegir-lo i a ell li produïa narcolèpsia. (auster). Matar-se a palles, respiracions fondes, profundes… Una dutxa tèbia. Més porros. Aquella nit no podria dormir, ja s’ho veia a venir. Havia estat tot el dia amb la Lita, l’havia deixada prop de l’hospital. Tornaria en Bus li va dir.

Passejant per la platja van xerrar de tot. Era com tornar a ser persona i sortir per uns moments de la espiral on vivia. Primers petons, primeres carícies, el dia que van fer un pas més enllà de la seva família. Mentre ell li explica les seves aventures que li semblaven sopars de duro, ella el mirava com si fos una corda perduda entre dues barques, la “del no vull nedar més” i la de “em caldria tornar a un mon normal”. Ell li va parlar del seu pis del carrer València, i ella per un moment se’l va mirar amb cara de pocs amics. Però després va descobrir que en parlava com si fos un refugi. De cop li va dir que si el Lolo el busqués seria el lloc ideal per amagar-se i que hi tenia un carregament de llaunes de mandonguilles amb tomàquet com per passar-hi un hivern.

-t’agraden les mandonguilles a tu?

Ella va creure que se m’enfotia.

Poc a poc el dia va anar decaient i finalment ella va tirar cap a l’hospital. La parada de autobús quedava a la porta i li va dir que amb la moto agafaria fred.

No van besar-se ni rès, ella va fer com si marxés i ell de cop li va tocar el cul com qui espanta un cavall. Ella es va girar de cop….i ell va fer un salt enrere. Va somriure, i ell…també.

Continuava donant voltes al llit, devien de ser les 2 de la matinada, va sortir al balcó i va encendre un Chester, el vent espurnejava la punta de la cigarreta. Si no podia dormir, potser seria millor visitar alguna timba oberta.

A Barcelona es movien molts calers les nits de cada dia. Putes, drogues, timbes i alcohol. Tot quedava prop en aquella època i amb els jocs olímpics a tocar, el cash era el que menys faltava. Va posar-se la jaqueta negra i va arrencar la moto, va tirar cap al Drugstore de Barcelona, Passeig de Gracia amb Mallorca. Quedava a prop, però millor anar-hi amb la moto per si havia de sortir cagant llets. Les putes ja feien guàrdia a Rambla Catalunya i els trans-sexuals a l’altre banda, també. Va deixar la moto prop del cine. Mentres caminava amb les mans a les butxaques va veure al Lolo, parlava amb el de la porta de l’edifici on hi havia la timba dels dimarts.

El Lolo per primer cop es va adonar que la seva connexió era errònia. Que el pijo de poble resultava ser un paio de Barcelona, que el que l’havia estampat amb un casc es passejava per la ciutat a hores intempestives com si s’hi coneixes massa bé, i que encara li devia molts calers. De cop el paio de la porta es va girar i se’l va mirar. Li va fer com que si al Lolo. I ell se’l va mirar amb sorpresa. De cop va treure una pipa de l’abric i el va apuntar. El Lolo fotia molt mala cara i encara arrossegava sang seca a la cara de la pallissa del Miño, però la pistola estava rígida i recta i l’apuntava al cap. Els separaven 50 metres….

Una patrulla de la urbana va passar girant carrer Mallorca direcció nord, (quan es circulava cap al nord) i de cop ell va girar cap al goril·la de la porta.

Va girar cua amb el casc al colze. Avui no hi hauria ni timba, ni birra de matinada. Sabia que en aquell moment el seu cap estava al mercat, el Lolo l’havia reconegut. Potser el de la porta li diria a quina escola el trobaria, i potser també que de tant en tant s’hi passava.

Ell hi anava a fer la birra de la nit i a mirar que s’hi movia, però a partir d’ara semblava que s’havien acabat les seves escapades per aquella zona.

En Lolo hi devia portar coca per passar-hi a la nit, i el de la porta hi estava enganxat fins les celles.

Poc a poc va girar cua, va baixar per Rambla Catalunya, i va agafar la moto altre cop.

Eren les 3 del matí, va girar cap al seu refugi, i va pujar poc a poc per les escales fins el 5º pis.. tot estava en silenci.

Va provar de dormir altre cop, i de cop es va llevar que ja era dimecres. Dutxa ràpida i cap a l’insti. Com podia ser que hi volgués anar? Potser la Lita hi seria es deia!

NADA43-1024x682

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s