La teva darrera carta… (14)

Recordo la primera vegada que vas pujar al meu pis. Bé, no era ben be el meu pis però si és veritat que hi passava tant de temps que casi ho era. Era un refugi en tota regla. Hi guardava els vinils. Els meus i els que havia robat a casa. Ningú hi escoltava música. Hi tenia una gran alfombra que havia sortit d’un pis que vaig buidar una vegada. Era trist buidar pisos.

Durant un temps, i ja que el meu pare m’havia tallat tota financiació, vaig haver de trobar qualsevol feina per pagar dones, festes, drogues i benzina. Una de les feines que compaginava amb les meves eternes campanes del Liceu, era la de buidar cases de gent que havia mort. Sovint, massa sovint, en aquells pisos trobaves encara fins i tot els plats a l’aiguera dels que hi havien viscut. A punt pels Jocs Olimpics, Barcelona vivia en una voràgine tremenda i especulatoria de vivendes i amb els cadàvers encara tebis als seus ninxols i les famílies amb els mocadors a la rentadora, trucaven al Gitano per qui treballava de tant en tant, per treure tot el que hi havia del mort en aquella casa per rellogar-la o vendre-la el més ràpid possible.

La gent no volia les coses que hi havien i molts mobles, i altres coses, vertaderes joyes, anaven a parar a les mans d’aquells gitanos que es feien d’or revenent-les o canviant-les. Sovint les restes es perdien en alguna furgoneta i escapaven de les mans esgrogueïdes d’aquell home. Amb el seu bastó i la ungla del dit petit de la ma recargolada, que feia servir per treure’s la cera, aquell home controlava moltes coses d’aquella Barcelona negre. Si volies droga, ell la tenia, si volies una pistola, ell en tenia, si simplement havies de desaparèixer una temporada ell t’ajudava, o bé a despareixer uns dies si erets dels seus, o per sempre al riu Besos si te’n devia alguna.

Aquela alfombra havia estat una mica, i encara ho era 30 anys més tard, el punt neuràlgic d’aquell refugi. Feia l’amor a l’alfombra amb les meves dones, hi escoltava els vinils amb uns cascos Panasonic que el meu pare havia comprat a Andorra i que misteriosament havien desaparegut, hi menjava o simplement estirat sobre ella mirava els estucats del sostre i pensava. Durant molt de temps, potser encara ara, tancant els ulls, pensava en tu, amb tu, i per tu.

Aquell dia vas pujar-hi amb mi.

-Es aquí on et tires les teves novietes? A mi rès de tocar-me!

-Perdona Lita però tu veus aquest blau de la cara…no se’m passarà per el cap, no et preocupis.

Vas començar a mirar els meus LP’s i amb cara de joia em deies que aquest també el tenies, i aquest altre també, que al teu pare li agradava molt aquest, i aquest altre no tant. Amb cara de pena vas dir-me que amb el temps que passava a l’hospital darrerament no tenia moltes ocasions per escoltar música. Me’l vaig imaginar amb la infermera, ell metge i ella amb la còfia, fent manetes al quarto de les pastilles. En fi, ja se sabia que els metges i les infermeres es passaven el dia “non-stop”.

-Almenys esta ben acompanyat, amb la infermera que em va curar el nas jo també em passaria el dia treballant a l’hospital.

Recordo que vas assentir amb el cap i la teva mirada es perdia al mirall de l’armari de l’habitació, més enllà, dins ell.. Un mirall grandíssim davant del qual , més tard, vam fer tantes vegades l’amor.

Pensant t’hi ara em pregunto perquè no vas explicar-me tot el dolor que et coïa, potser perquè com jo, en mi trobaves aquell petit espai on ningú et jutjava.

Vas girar-te poc a poc i em vas agafar la ma dreta i la vas posar sobre el teu pit. Més enllà el teu cor es desbocava.

-Has vist què em passa quan estic amb tu?

-Tu que creus que diria el meu pare i la seva amiga infermera?

Vaig voler fer-te un petó, però vas apartar-te.

-Avui no tinc ganes de besar-te.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s