Creixer dol…

He arribat a casa i m’he trobat els deures de mates de una, i els dubtes de l’altre. Els dubtes davant la vida de la qual jo no tinc cap resposta, els deures de mates de l’altre en els quals encara trobo la solució sense pensar, i ella, amb un esguard d’admiració, escriu encara que amb un somriure li dic que comprovi a mà el meu resultat. L’aposta està clara: el pare, encara, té sempre la raó. Encara dec ser per ella l’home més guapo del món, el més fort i el més llest, i segurament faig coses tant excepcionals que em converteixen en ser irrepetible.

Recordo que el meu pare va ser durant molt de temps, el home que millor nedava del club de tenis, i fins i tot vaig arribar a creure que això del tenis era un joc de nenes. Lema que em vaig cansar de repetir a tort i a dret.

L’altre ha començat a lluitar. Es fan grans tan ràpid! Primer contesta i després ho pensa. Ho fa amb la seva mare, en a mi em mira d’una manera diferent. Diferent quan és gran, perquè encara hi ha vegades que és petit. Aquests darrers moments els aprofito com si fossin un regal, com aquelles coses que ja saps que desapareixen. Hi ha vegades que li dic si vol venir a passejar els gossos amb mi al camp, i hem diu que si! Si sabéssiu com m’omple aquest si, aquest “va agafem de la mà que aquí ningú ens veu” i ho fa.

Per la resta es una roca: es fa gran, i es fa el gran. I quan ens fem grans, quan estem passant per aquest corriol tan ple de punxes i bonys que és el de fer-se gran, sé que moltes vegades hem de ser esquerps, durs…

Em mira amb dues mirades molt diferents depèn del dia, diria que fins i tot amb tres: la que em diu que ni m’acosti, la que em diu que no em coneix i la mateixa que tenia quan era petit. Malauradament no puc evitar menjar me’l a petons , i sé que això el molesta, i no ho faig, i son petons que es perden, que es queden per allà flotant, perquè el que els havia de rebre fa que no els vol i els que els volia donar se’ls guarda a la butxaca.

Jo crec que es normal, que se’n pot dir afirmació o simplement em faig gran i em cal equivocar-me, o encertar-la, però sol. Però cada cop que ell es fa el gran, i escric que se’l fa, no que ho sigui, jo em faig més vell.

A vegades el meu pare entra al matí a saludar, vivim en dos espais diferents comunicats. De fet em vaig passar mig any enfadat amb ell i ni ens vam haver de creuar, però ara entra cada matí. A vegades saludo, altres em faig l’orni, son les vuit i no estic per punyetes…però segur que ell, quan saluden tots menys jo, encara se’n deu fer més de vell i això que ja ho és, i molt, segons la meva petita. Ara entenc el que li passa per el cap, perquè jo, quan el meu gran es fa l’ofès com una ametlla borda, jo em faig vell dos dies de cop enlloc d’un minut.

La petita encara ve al llit quan “tooothooooom” passa per la dutxa als matins. Ella i jo encara ens quedem estirats al llit i ens expliquem el que hem somiat. Jo m’ho inventava tot i ella es queixava dels super-somnis que tenia! Ara ella m’explica uns somnis espectaculars i jo crec, quan em somriu de costat que també s’ho inventa tot. Aleshores, per un moment rejoveneixo de cop.

Ell ja no, com vols que em fiqui al llit aquí amb tu!!!??? Que jo ja no tinc edat. Quan ell ja no te edat és que jo ja en tinc massa?. Alguna vegada encara ho fa. Es quan no hi pensa que és un nen, i potser deu ser que pensar ens fa vells, i que les emocions ens rejoveneixen, ens fan ser petits altre cop, ens fan més nostres i menys dels altres i per tant més fàcils en donar-nos, en plorar, en riure, i en viure.

Sé que he de veure-us créixer, però jo vull envellir vivint-ho, no pas sent-ne espectador, però la vida és diferent. Però la vida és diferent, és un manyoc de petons que no es donen i altres que es guanyen al temps.

Us estimo fills.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s