La teva darrera carta… (16)

L’esperaven a la plaça reial, tot anava bé, havia canviat el seu proveïdor, i havia tornat a freqüentar l’Ahmet. Amb ell hi havia fet molts negocis, havia començat amb costo, i al final, per les quantitats que movia, l’Ahmet ja el considerava de la família. Però se li va quedar petit. La Barcelona de finals dels 80 i dels 90 era la Barcelona de la coca, i l’Ahmet sols movia hachis, del bò, però hachis al cap i a la fi. Ell li havia dit moltes vegades que els seus “amics” de la costa volien més coses, però l’Ahmet no el seguia. Al final un dia es van traquejar un joint a la terrassa a sobre del Glaciar, es van abraçar i van desperdir-se.

El dia de la pallissa del Lolo, ell va tornar al barri, el buscava, era de nit, però al Glaciar li havien deixat una nota seva. La nota deia simplement: en tinc!

Tot va anar com oli amb un llum, el Lolo avisat, el seu camell de sempre de tornada. Havia de provar la mercaderia però. No s’hi posava mai a fons, allò era per els ionquis, ell sols feia el transfer.

Li calia l’Ahmet aquest cop per una cosa més concreta. Li feia falta una pipa. Per primer cop els seus punys i la seva tranquil·litat, entrenades les dues durant mil hores fent arts marcials ja no servien. Havia canviat de lliga, i ell ho sabia. La coca movia pasta i movia violència, les timbes il·legals i els deutes no es mesclaven amb gent normal sinó amb gent violenta, gent que no tenia cap problema en tallar dits petits si no pagaves deutes petits, o matar gent si no pagaves els grans, i amb la cocaïna era fins i tot pitjor, perquè a la sang i als calers si ajuntaven també el sadisme.

Sempre havia tingut la sensació que podia escapolir-se però els negocis començaven a ser prou perillosos i l’amor que sentia per la Lita també, com per no buscar protecció personal en una pipa. Tenia la sensació que el Lolo no el deixaria viure, i se’l començava a conèixer. No era complicat identificar un pijo amb una MBX Hurricane que quan es treia el casc resultava ser un tipus estranyament incòmode y assequible.

La pipa estava preparada, es notava que l’Ahmet se l’apreciava, era un bon client, menjava couscous, tractava la seva família i germanes amb respecte i una vegada s’havia encarat amb un munipa de merda per ell. Li va estendre un paquet embolicat amb una tovallola.

-Le hemos borrado el numero, lijado tubo, y cambiado puño, paqueta de cien bales dentro

-cuanto quieres Ahmi?

-Tu solo volver bien, o si morir decir donde aparcar Huricane

Van riure plegats

-Te pasa alguna cosa?

-Nada, dile a tu madre que vendré a eso de la cabra

-cordero!

-eso!

Va ficar el paquet dins el casc i va sortir del pis del carrer Nou de Zurbano, va pujar per la rambla i va veure com tota la burgesia de Barcelona entrava a qualsevol mariconada que feien al Liceu, entraven mentres la gent es moria de gana al costat i les putes del Carrer de les Penedides la mamaven per 500 peles (les que tenien dents, perquè les desdentades valien menys), segur que els seus ares estaven allà fent el paperet. Quan va arribar a la moto, hi va veure un paio arrepenjat. Instintivament es va girar cap a un caixer, sabia que havia tocat foc amb la pallissa del sonat del Lolo. Va desempaquetar el regalet, la va carregar com el seu pare li havia ensenyat una vegada a Andorra en una botiga (aixx si son pare sabés de tot el que feia), va treu el seguro, i se la va clavar a la part del darrera dels Levi’s que la seva tieta Esther li havia portat dels Estats Units. Es va acostar a la moto. La ma del casc li suava, els artell els tenia blancs, seria el primer cop, decisiu.

-Hola- li va dir. Aquesta moto és la meva

de cop es va moure 4 pases endarrera, i ham un somriure burleta li va dir:

-ell tranquil milhomes ! que faràs…em pegaràs?

Amb la ma esquerra va treure la pistola, i poc a poc, perquè aquell imbècil ho veies, se la va posar a la butxaca de la xupa.

-potser alguna cosa pitjor company!

Aquell imbecil, que semblava un estudiant de dret: bambes blanques, pantalons de pinces i camisa a ratlles, es va fer pipi a sobre.

Poc a poc es va posar el casc i va marxar direcció al seu pis, sense imaginar què s’hi trobaria.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s