La teva darrera carta… (17)

el

Primer va ser complicat de posar-hi la clau, si el pany no girava correctament es que desde dins algú el tenia mal tancat. Però clar, qui hi podia haver dins? La Lita? Estirada al llit mig nua, esperant-lo, amb la seva camisa blanca a sobre, i un llibre del Benedetti a les mans?

Podrías acercarte de sorpresa

y decirme “¿Qué tal?” y quedaríamos

yo con la mancha roja de tus labios

tú con el tizne azul de mi carbónico.

Feia tan poc que la coneixia, i ja era seva. I ell que mai era de ningú si no fos per morir al dia següent. La imaginava d’esquenes mentres anava jugant amb el pany, clic amunt clic avall, sense fer soroll, la pipa darrera el pantaló i una petita erecció. Provava de no fer molta brega, els advocats encara hi eren i encara trucarien a la poli. La Lita el tenia menjat fins la fi. Volia per primer cop ser algú convencional, algú com tu, algú que no tingués pistola, algú que no anés per el carrer amb por, o simplement algu covard. Un noi com els altres. Es tan difícil deixar tot endarrera quan encara et queda tant per davant. La Lita era la seva ancora. La Lita era com ell? No havia conegut gaires dones capaces de fotre-li un cop de puny i una patada a la cara amb tanta soltura. Continuava jugant amb la clau…era la bona clau? Va enretirar el clauer i es va acostar a la tímida llum del replà per mirar el manyoc. Si que l’era. Anava xiuxiuejant American Pie d’en Mclean, i era feliç, feia temps que no se’n sentia. Massa rock and Roll darrerament i massa poca poesia. I la Lita que era a casa seva. I la puta porta que no s’obre.

De cop va sentir unes passes, venien del passadís de la esquerra, del que anava de la galeria del gran pati interior, cap a la porta. A la esquerra hi havia una sala immensa i la cuina, un bany tant blanc amb una dutxa sense cortines però amb paret, amb mirall de cos i on fer l’amor era una delícia, els terres eren de rajola modernista però al passadís, per alguna raó, hi havia parquet. Les passes tremoloses, s’acostaven a la porta. La Lita l’havia escoltat?

Instintivament però va treure la Glock i la va carregar treien el seguro, poc a poc anar cap al final del replà i es va amagar darrera la gàbia del ascensor que pujava fins al terrat. Va quedar-se en silenci. Si era la Lita no tenia cap problema, però hi vivia tan al límit aque podia ser qualsevol: Li devia pasta al jefe del Lolo, els de la timba esperaven la seva Coca, els del poble el tenia coll avall, i el noviet de la Elena el volia matar. Moltes raons per amagar-se.

La porta va obrir-se, poc a poc, i un raig de llum càlida va il·luminar el replà.

Portava la meva camisa blanca i uns mitjons tirant a grisos, el cabell recollit en una especie de monyo mig mullat, mig no. Les cames eren llargues i entre els botons de la camisa mal cordada se li veia el melic. Mig pit sortia de la camisa.

-Continuaràs molta estona amagat?

Va fotre un salt escala avall i es va palplantar al replà.

-Ara portes pistola?

-i a tu que t’importa! Que hi fots tu aquí?

-m’avorria al poble i he pensat que podia passar una nit a Barcelona i quedar-me a casa teva

-Ja, però es que és casa meva!

-Va vine

No podia resistir-s’hi.

-Ademés tu m’has trucat, m’ho ha dit ma germana que havies trucat a casa l’altre dia, tenies ganes de veure’m?

Va entrar i dos minuts més tard ja era nua i ell sols l’hi quedaven els texans. La pistola havia quedat a la balança de la entrada, ella era d’esquena a la paret i ell li mossegava la nuca. La seva ma esquerra era al entrecuix, i ella li tenia el paquet apamat. S’hi podien passar estona així, a ell li encantava el seu cul, i a ella tenir-lo a sobre. Els seus pits eren petits, però en el fons el que ell desitjava sempre era fer-li l’amor sense gaires explicacions. Ella disfrutava del sexe sense preguntes i com deia, els petons de kinki que donava ja li estaven bé.

Després d’aquells deu minuts de suor i sexe, es van quedar tirats al llit, amb ganes de parlar.

-Va, va dir ella-respon-me al que et pregunto?

-que vols?

-perque portes pipa, perquè has tornat amb la Xenia, perquè t’amagues?

-La Xenia?

-no siguis idiota, per aquí hi ha passat una tia

-No és la Xenia!

A Milion years de l’Alexander sonava de fons (qui havia fotut aquesta merda de música)

-et folles a una altre pija ara?

-deixem el tema

-porto Pipa perquè les coses s’estan torçant i em cal protecció

-m’amago perquè em volen matar.

-Això ho dius perquè te la xupi? Va que no cal tanta història, a mi m’encanta.

-no no és per això, i hauries de deixar de venir. No és segur.

-em fas fora?

No volia arribar a aquell punt, però si, ell sabia que aquell lloc no era segur, que ell i la Lita tenien eines per sortir-se’n, però ni la Xenia ni la Elena podrien. Tot havia passat a ser un joc de primer divisió, i calia ser diferent. I ella no ho era, i no calia que hi fos. De cop és com si el futur hagués esdevingut present i tot el que havia deixat i viscut endarrera ja no existís. Va recollir la seva roba i li va escupir a la cara, amb la ma dreta li va acariciar els collons, i el va besar, era com dir-li adeu, però amb ella mai se sabia. Apareixia i no, i sempre quan ella volia.

Es va quedar sol, va recollir la pistola i se la va posar al darrera dels texans, va trobar unes calcetes de la elena, blaves, a l’entrada i anant cap a la cuina hi va trobar una truita de patates i una ampolla de vi blanc. Volia sopar amb ell i llegir poesia, o simplement, volia escapar de la seva vida miserable i viure’n un altre prop seu. I ell, l’havia engegat. Abocat al precipici del Atic, va obrir l’ampolla de blanc, i la va veure a morro mentre la meitat del vi s’escolava per el seu cos, i va plorar.

Follar, plorar, menjar, llegir, patir, morir. Va agafar la pipa i se la va posar a la templa esquerra, era fàcil, percutar…

De cop la mà de la Lita li va tocar l’esquena, es va girar, plorava.

-no ho facis va dir-li.

I ell va caure de genolls i es va arraulir com un cuc a terra. Amb la finestra oberta, fora, feia fred.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s