Correr amb un gos.

Quan vaig tornar a tornar a córrer, dic tornar dos cops, perquè durant molts anys, córrer, desde els 6 fins als 20, va ser el que més vaig fer, més que estudiar, estimar o anar en bici, vaig pensar que córrer era el millor altre cop per mi. M’havia passat anys fent-ho i després de tanta competició, tants entrenaments i tant control, ho havia deixat. Nosaltres parlàvem de deixar de córrer com qui deixa una droga, i evidentment en reprèn una altre. Per mi, va ser deixar de córrer, penjar claus, malles i bambes, i dedicar-me al sexe, la droga i el rock and roll. I penseu que de droga n’hi ha de molts tipus.

Vaig tornar a córrer fa 6 anys, una víctima més del running dels collons, en que si no tens unes malles i un garmin no ets ningú. I corres, i corres més, i fins i tot a vegades rius pensant que ets en Forrest. ( Gump, Forrest Gump) i ets una mica gili-polles quan et lleves al matí i surts corrents de casa quan abans foties un clau, i et fumaves un piti.

Sempre hem tingut gossos a casa, el Gos, vaig córrer darrera seu moltes vegades, el Bru (el més tonto de tots), el Bitxo (que el vam haver de sacrificar perquè es va tornar boig), el Ey (el més noble, bo i bonic que vam tenir), la Mona (la més llesta i puta de totes), el Machín (el GOS per excel·lència, fill de la Mona.), el Baba (el senyor ministre), i el meu estimat JIM (Mr.Croqueta, o JimboMan cara de Pan)

Corria sol i tenia gossos, però fa uns dos anys, quan en JIM diguem que va fer-se gran vam començar a compartir aquestes estones junts. Correr, com si algú ens anés al darrera, córrer com si darrera no hi quedés rès. Amb ell he fet kilòmetres i més kilòmetres, ens hem aturat i lligat un al altre, i deslligat a cops un del altre, hem sortit matins tardes i nits a fer kilòmetres. A la nit surt amb mi a tancar les portes de casa, i al mati a obrir els barris (sona a rural i és que soc rural), al matí es lleva puntual a les 7 del matí i em posa el morro a la panxa, a vegades i posa les dues potes també, però sols els diumenges. Quan li dic que vagi a la dreta, hi va, si li dic a la esquerra, també, ho fa tot el cabró: stop dreta esquerra puja, baixa, salta, tira, poc a poc, i avui sense que pogués evitar-ho he dit “espera… !!! (m’ha faltat l’aire) anàvem deslligats. De cop, en Jim s’ha aturat. Prop de la Torre del Vigia he trepitjat de través i m’he estavellat contra un arbre. (algú del poble deu haver pensat ara, s’hi podia haver quedat). De cop, ha tornat, m’ha llepat, (moment humit) i s’ha assegut, m’ha estirat, s’ha quedat, i al final, ens hem aixecat. M’empenyia amb el morro, i m’ha esgarrepat els braços. Aixeca’t m’ha semblat escoltar!

He tingut molts gossos, però estimant-los a tots, amb ell, el mateix cordó umbilical que ens lliga quan correm o passegem, ens té lligats per sempre. Serà complicat de tenir a una altre amic peludissim, com aquest.

Quan dormo, ell dorm prop meu. Quan corro, corre amb mi, quan faig maletes em mira amb cara de poker. Quan sent el cotxe remena la cua, i com diu el meu pare es com el secretari “que et segueix a tot arreu”.

Té pegues… és que s’assembla massa a mi. Quan es troba un gos petit, no li agrada, i quan es troba un de gran es fa el xulo, amb tot el que de xungo té tot plegat. Pateix de lleialtat i avui crec que he descobert que m’estima més del que em pensava.

Ara dorm al meu costat, bé, ell dorm, jo escric. i em mira. Avui pensava que m’hi quedava a la cornissa després del cop contra l’arbre, però, quedar-m’hi prop seu, m’ha semblat més tolerable.

IMG_7692

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s