Les coses que importan, no importen.

Moltes vegades em pregunto que busca la gent a un blog: distreures? cerca sexe? curiositat, o difondre alguna cosa? No parlo dels que escriuen a un blog, que ja sabem perquè ho fem: una mescla d’egocentrisme, voluntat de comunicar, frustració al no ser capaços d’escriure un llibre, o simplement, un divertiment, o rès d’això o tot a l’hora.

A cops em trobo que la gent em pregunta de que va el meu blog, i no en tinc ni idea. Jo els hi respondria el que crec: “va del que em surt dels collons” ,i , “perquè em toques els collons”. Tot alhora en una frase és complicat de atapeir, així que normalment els hi contesto que no entenc com se’l poden llegir. I soc sincer.

He detectat que segons quins temes toques les visites es disparen: ahir vaig parlar de les okupacions de cases a Alella, i avui hi han hagut 4723 visites…Si parles de sexe també tens foro, però no tant, i si parles de coses importants: com gent que es mor i que t’han marcat, el que et fa feliç, o simplement les coses que per hom son essencials per continuar vivint, he descobert, que no li interessen ni al tato, i ningú les llegeix…ni el tato.

De totes maneres no et resignes a escriure-les. Aquests dies podria haver escrit sobre Bèlgica o sobre la mort d’en Johan, que vulguis que no, a tots ens ha afectat una mica. Però no em diu rès. Potser molts volien llegir que en pensava sobre el que ha passat (o potser ningú, segurament), però no m’ha cridat l’atenció parlar-ne. Gens. Ha estat molt important tot el que ha passat, de fet es transcendental, tant que rebentin l’aeroport de bruxelles, (premonitori potser de la fortalesa d’europa) com la mort d’en Cruyff. Tal vegada han passat moltíssimes més coses però soc estúpidament selectiu. El més important és lo del Cruyff. Uixxx com es passa aquest… Malauradament que et fotin una bomba en un aeroport, es carreguin un foteral de gent i et rebentin el metro, ja no és noticia. Passa cada dia…que es mori el Johan, sols passa un cop a la vida. Però tot i així tampoc tinc ganes de escriure’n.

Ara que ho llegeixo, és flipant. A ningú li importa gaire lo de Bélgica. Potser els que ens importen la nostra pròpia guerra a la porta de casa nostre, lluny dels drons asèptics i de les montanyes d’afganistan, no entenen que la nostra societat és insaciable: insaciable de sexe, d’enamorament, de desgracia last minute, ens calen desgràcies cada dia, i per molt que ens vulguin destarotar emocionalment, ens hem tornat tant esponjosos i xuclants, que aconsegueixen o aconseguiran, l’efecte contrari, com que serà usual, no serà interessant. A nivell individual serà diferent, però a nivell comunitari, fins i tot ens tornarem adictes a la épica de la desgràcia. Ens agradarà i fins i tot ens farà falta per sentir-nos vius. De la mateixa manera que ens venem com putes via facebook, i espiem con miserables els nostres veïns, de la mateixa manera que tots o molts, els cal ser aquell o conèixer aquell altre, els desastres, les bombes, els assassinats massius a petita escala o el volar edificis, o simplement ens maten gent, no ens afecten i cada cop ens afectaran menys.

Potser alguns de vosaltres us direu que com és que escric això: quan fa 6 mesos es van respatllar una pila de francesos a paris a cop de AK47, tothom es va donar molta pressa a posar banderes franceses als perfils de facebook, per exemple. Avui em mirava el facebook, i, a part de quatre fotos del Tintin, i alguna bandereta belga, rès més. Ens hem immunitzat i ens cal més, i més, i amb franquesa, aquests paios l’haurien de fer molt grossa per afectar-nos altre cop com a comunitat: hem assumit que ens poden fer explotar en un avio, aeroport, metro, a la plaça Catalunya o que ens rebentin una central nuclear, però que es mori el Johan…no.

1376495994_156910_1376496152_noticia_normal

Això sols passa un cop a la vida i ens afecta més.

Voldria escriure d’una altre cosa, però tenia ganes d’escriure d’alguna cosa d’aquelles tant importants per mi, que a ningú li importa un culló de mico. He estat escolant la radio aquest matí: he hagut d’escoltar al pastós del Guardiola parlant del Johan i escoltant que altre cop parlava d’ell mateix, (no puc amb ell, però estic convençut que si un dia hi sopés, acabaria pensant que té lògica el que diu), i un tertulià (per cert com m’agradaria ser tertulià) deia que en Johan sempre deia que: “si hubiera querido que lo entendieras te lo habria explicado mejor” m’ha semblat fascinant.

De fet suposo que si algú volgés que entengés aquesta vida, no me la podrien explicar millor.

Per cert, veieu!: ademés de alcalde de Alella acabo de descobrir que també voldria ser tertulià. I johan!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s