Alella Esclata- Els veïns prenen la paraula

Finalment i després de alguns anys de constant ockupació de cases al municipi d’Alella, sembla que els veïns desperten davant la ineficiència o ineficàcia del consistori.

Ahir a la tarda, quan un grup de veïns, petit al principi, i més nombrós després, es va plantar davant la porta de l’ajuntament per demanar explicacions aprofitant que hi havia plè, la resposta de l’alcalde, amb més de trenta persones a la porta de la “casa gran”, tots veïns del poble que paguen impostos, despeses, i multes, religiosament fou que s’havien d’esperar a que els 7 regidors acabessin el ple que tenien programat per atendre’ls. (el plè no havia començat encara). Personalment, em va semblar fora de lloc que set regidors i un alcalde fessin esperar a 30 i escaig veïns (nombre que va anar creixent) amb la raó d’un ple. Cada cop tinc més la sensació, que entre el poder i el poble s’eixampla una distància que cada vegada és més insalvable i sobretot a ritme desmesurat després de la Majoria absoluta de ERC… (i jo en soc votant).

La reunió, que desde l’ajuntament es volia posposar fins al final del plè, va derivar finalment en la desockupació d’una casa a Mar i Montanya, ocupada ja fa setmanes aprofitant que els nous inquilins no hi eren desde fa un parell de dies.

La situació en si era dantesca: l’alcalde es va esborrar, i l’única cosa que va proporcionar fou: una trucada a la patrulla municipal perquè en fessin acte de presencia, que no costat, i fer una reunió a quarts de deu a Can Lleonard amb un a part dels veïns, ja que la resta estava davant la casa desockupada esperant a que el manyà acabés la seva feina canviant pany altre cop. Potser el lloc de l’Ajuntament hauria estat estar davant (o darrera) dels seus veïns, de tots aquells que vam depositar un vot en una urna donant-los la confiança, un cop més. De l’ajuntament no hi va ser ningú.

La veïna amb la propietat ocupada o usurpada, va entrar amb la seva pròpia clau per el garatge, acompanyada de molts veïns preocupats i indignats per la passivitat del consistori. La situació que hi van trobar era com a poc, incomprensible: Tots els llums de la casa encesos, (s’entén perquè tenen la llum punxada amb el plàcet de tothom), menjar podrit a la cuina, un calefactor a tot drap al bell mig de la sala, roba i brutícia tirada per tot arreu. Una tele i una play…

La casa va ser buidada, i tot fou deixat a l’acera del davant. Aquest matí, tot continuava al mateix lloc. M’ha fet pensar en les multes que ens posen a nosaltres per no canviar el cotxe de banda cada tres mesos, religiosament a les 9 del matí, i altre cop, les paraules: passivitat, ineficàcia e ineficiència m’han vingut al cap.

Els usurpadors no han tornat, i si ho fan segurament tornaran a fotre un cop de peu a la porta i santes pasqües, però… aquest cop el missatge dels veïns als nous inquilins i a l’ajuntament ha estat clar, alt i fort. El que no faci l’ajuntament ho faran els habitants d’Alella.

A la reunió on no hi vaig ser, sembla que no es va solucionar res, i el “laisser faire, laisser passer” de l’ajuntament o el “qui dia passa any empeny” es va fer altre cop evident, citant a la gent al 13 d’abril, d’aquí a dues setmanes pel cap baix.

Mentres escric aquestes ratlles hi ha cases que continuen ockupades a Alella, i s’intenta derivar el debat cap altres voravius, siguin usurpadors de primera o segona classe, comentaris classistes al facebook, etc… Però la realitat és al meu entendre una altre: les cases d’alella s’ockupen a ritme desenfrenat i com una bola de neu imparable la veu corre de que aquí és fàcil fer-ho. I desde la Casa del poble, mutis i a la gàbia.

Tots sabem que poc s’hi pot fer, i tots som conscients que l’Alcalde i el seu “equip” tenen les mans lligades, però una cosa és no poder fer-hi rès i l’altre és el difuminar-se amb el paisatge. Ahir la gran majoria dels veïns que van ser a la desocupació, s’haurien sentit més acompanyats amb l’ajuntament amb ells al carrer, (encara que fossin mers espectadors), que no pas amb la trista presencia d’una patrulla municipal, un cotxe cèl·lula dels mossos i un altre de la secreta que tot sigui dit aquests últims, no van ajudar en rès. Per cert: tampoc hi havia ningú de l’oposició, abans que es col·loquin medalles. Segons la revista alella: el regidor Esteve Garcia-Ossorio (CDC) va intervenir amb dures crítiques a l’alcalde tot dient que aquest “impossibilita el diàleg polític”, que “no es compta mai amb l’opinió de “CDC” i va anunciar que abandonava el Ple perquè “aquí no es parla del que passa al carrer”. I va afegir que se n’anava “per estar al costat dels veïns”. NINGÚ EL VA VEURE!

Quin és el següent pas de tot plegat exactament?

Desde aquí hom es pot dedicar a criticar l’alcalde, als regidors, a donar metxa a l’oposició… la trista oposició que tenim, tot sigui dit.

Però potser el següent pas seria el vertebrar aquest moviment veïnal que s’ha anat covant aquestes darreres setmanes, si fossin intel·ligents, i no dubto que ho son. Això es faria desde la oficialitat, assimilant el moviment i compartint amb ell les seves inquietuds i també els seus anhels. Un moviment veïnal per lliure pot arribar a ser una bomba de rellotgeria i ahir tots en van ser testimonis, i pot ser àmpliament positiu com el d’ahir, o pot acabar com el rosari de l’aurora. Sols cal una guspira per encendre la pira que sembla estar preparada.

Les ockupacions a Alella son de diferents tipus, però sembla que fins ahir, la resposta ha estat sempre la de tancar els ulls; la majoria de cases pertanyen a bancs, ja no a aquells que van ser desnonats per no poder pagar les seves hipoteques, però el problema és el mateix. Usurpació de la propietat privada, amb la subsegüent degradació de l’espai, i la seguretat ciutadana.

IMG_8140

Què pot fer l’ajuntament en aquest cas?

Pot pressionar a bancs i a entitats financeres davant de la proclama a”bombo i platillo” de l’altre dia?

Podria haver-hi més pressió?

Pot negar-se al que els obliga la generalitat?

Algú dubta de que tot el poble seguiria al seu ajuntament i als seus representants si obeïssin als dictats d’un poble que els hi va confiar les regnes d’Alella,

I QUE AHIR VA HAVER DE PENDRE DECISIONS SENSE ELLS AL CAPDAVANT?

Resum de la reunio segons MV una veina de Mas Coll:

Us faig un breu resum de com he viscut la jornada i reunió d’avui:
Avui un grup de veïns d’Alella hem decidit aplegar-nos i reunir-nos abans d’entrar al ple, per la meva part només per escoltar-lo com faig d’altres vegades i no amb l’intenció de rebentar-lo, abans de que s’iniciés l’equip de govern ha baixat a rebre’ns i ens ha citat a les 21 hores per mantenir una reunió exclusiva per parlar del tema d’ocupació de cases per part de famílies d’ètnia gitana i així ells poder fer el ple amb normalitat.
Durant aquesta primera trobada abans del ple, la veïna amb la casa ocupada del carrer Teià estava assebentada de que la família que havia ocupat la seva casa feia un parell de dies no hi eren, ha demanat col.laboració des de l’ajuntament se li ha comentat que no hi podien intervenir, la resposta del grup de veïns ha sigut que tots hi anàvem i l’ajudàvem a desallotjar d’estris la casa.
Uns quants veïns han quedat a la casa fins que ha vingut un manyà d’urgència a posar un pany nou i la resta hem anat a la reunió de Can Lleonart.
En aquesta se’ns ha informat de quins han sigut els passos que s’han seguit fins al moment. L’ajuntament treballa dins una taula amb la generalita i els diferents departaments per sapiguer quins passos donar perquè el problema no és local si no de territori.
Ens comuniquen que es poden empadronar sense aportar escriptures ni lloguers, doncs l’empadronament només és un certificat que fa constar que viuen allà i encara que siguin ocupes hi viuen (això ho poden fer fent declarar un veí dient que porten temps vivint o fer que la policia ho certifiqui o qualsevol altre sistema que demostri que hi viuen), aquest fet suposa adquirir drets, escolaritzacions, ajudes i altres. El departament d’ensenyament s’ha posat en contacte amb l’ajuntament, i consideren que si la situació s’allarga aquests nens s’han d’escolaritzar però que en cap cas es farà a nivell local si no de territori, o sigui no anirien tots a la mateixa escola ni població.
Pel que fa a la resta dibagacions, faltes de respecte interrompent intervencions i comentaris classistes i com sempre diferències entre ocupes de 1a i de 2a, que consti que aquesta és la meva humil opinió.
Dir-vos també que penso que seria necessari que hi hagi més participació en aquestes coses, doncs mai sabem quan ens pot tocar.
Us recordo que el proper 13 d’abril a les 20 hores a Can lleonart hi torna a haver-hi una reunió per sapiguer en quin punt es troba la situació.
Bona nit

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s