Demà marxo de viatge…

el

Marxar de viatge és un comú a la meva vida, de fet crec que he fet més maletes els darrers 16 anys, que les que farà qualsevol dels meus amics a tota la seva vida. De fet, si algú em fés la pregunta de si recomano la meva vida, amb franquesa diria que no. Tots desitgem el que no tenim, i segurament jo desitjo seure sota la morera de casa i llegir, abans que passejar el meu cul per mig mon. Però clar, hi ha coses pitjors en aquesta vida, tenir una feina avorrida, o pitjor encara no tenir-ne una quan la vols tenir. Ser regidor a l’oposició a Alella també deu ser una tortura, però hi han estoics vocacionals,

Viatjar, a la fi, també es fa avorrit, però de tant en tant et surten viatges estranys a llocs on no hi va ningú, i que segurament la majoria de la gent no sap posar al mapa. El meu viatge de demà n’es un d’ells i us confirmo que a segons quina hora del dia, m’entra cangueli, però clar, em poden les ganes de traca i també de saber que s’hi cou.

Vaig a un lloc on sembla que no s’hi cou rès. Què estranys son els llocs on sembla que no hi passa rès, la transparència total, la no existència. Quan cerco per internet informació a part de quatre guillats que hi escriuen i algun que altre informe del fons mundial, de la Otan, i de un payo que hi va passar amb bici, amb franquesa no s’hi troba rès.

Tinc la sensació de anar a petar a un lloc extrany, on per cert les dones son extremadament guapes, van amb minifaldilles i sobretot tenen les cames llargues i sobretot porten tacons i tenen els ulls clars. Osti vist així no està mal com a viatge.

Quan van dir-me d’anar-hi, que de escola casa i xofer en tindria, i que sobretot era un mon meravellós, no me’ls vaig creure, però un cop un rasca per el mon virtual la veritat és que t’entra una picor a la nuca, i és que quan em rasco aquesta part del cos com si fos un mico (exsoci mort dixit) a casa tots tremolen.

Demà faré moltes de les coses que els viatger professionals no fan:

  • Viatjar amb una línia aèria xunga
  • Quedar amb algú que no coneixes
  • Viatjar a un lloc desconegut
  • ..

Però faré coses que els viatgers vocacionals com jo fan sovint:

  • Viatjar en una línia aèria xunga i quedar-se dormits
  • Entaular-me amb desconeguts
  • Disfrutar del camí i del destí si hi arribo
  • ..

Volent o nor, he de reconèixer que per molta cagalera que em provoqui, el viatge de demà pot ser collonut, o si més no, em fa molta il·lusió.

I si tot fos un principi?

Us seguiré informant. Demà marxo de viatge!

Chisinau_City_Gate

 

Un comentario Agrega el tuyo

  1. Al Fenici dice:

    Reblogueó esto en Al Feniciy comentado:

    De fet va ser un gran viatge que he repetit 9 vegades desde el primer cop. Les dones son més guapes, el pais es més extrany, y sobretot s’hi menja pollastre.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s