L’alcalde no va a Madrid (Alex Asensio)

el
Andreu Francisco ATC
L’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, abans de ser ‘hipster’.

Han passat quatre dies de les eleccions espanyoles del 20-D i els veïns i veïnes d’Alella segueixen felicitant l’alcalde, Andreu Francisco, per haver estat escollit diputat al Congrés en les llistes d’ERC. Dos cops ens hem ensopegat l’un amb l’altre aquesta setmana i, en pocs minuts, han estat múltiples les interrupcions motivades per aquestes expressions improvisades de simpatia. Aquest matí, pel carrer, n’he tornat a ser testimoni: una senyora de mitjana edat atura el cotxe, abaixa la finestra i li dóna l’enhorabona. L’Andreu, amb un somriure d’orella a orella, s’hi acosta, li agraeix la bona intenció i, abans de desitjar-li bones festes, l’hi aclareix: “sí, han sortit nou diputats d’Esquerra a tot Catalunya, però jo ocupava el novè lloc per la circumscripció de Barcelona, així que no aniré a Madrid”. En acabat, m’ha dit: “em sembla que hauré de fer un desmentit oficial”. Res, home, ja te’l faig jo!, li he replicat. I aquí el teniu.L’excandidata de CiU a Alella, Cristina Xatart, també anava de número 19 en les llistes de Democràcia i Llibertat (DiL), però això potser no ho sap ningú. Tampoc no calia, la veritat, a la vista dels resultats a escala local. La marca blanca de Convergència ha tornat a imposar-se en unes eleccions generals, però aquest cop la cosa li ha anat pels pèls.

Més independentista i progressista

El comportament dels electors alellencs ha estat molt similar al de Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera i Cabrils. Res a veure amb El Masnou, Montgat o Premià de Mar, on la marea lila ha escombrat a Déu i sa mare.

Tanmanteix, això que Alella és un poble sociològicament convergent comença a tocar a la fi. Amb la mateixa participació que el 2011 (72%), Alella ha votat substancialment diferent. S’observen quatre fenòmens. Vegem-los desglossats.

1) L’independentisme creix. Passa del 8,6% d’ERC el 2011 al 45% d’ERC i DiL.

2) Les forces transformadores d’esquerres avancen. ERC i En Comú Podem (ECP) aglutinen el 40% dels vots, enfront de l’exigu 13% arreplegat per ERC i ICV fa quatre anys. Certament hi han influït molts factors, com ara la voluntat de parlar clar a Madrid dels uns o les expectatives dels altres de provocar un canvi al capdavant del govern central. A l’èxit d’aquestes opcions no han estat aliens els cupaires, que oficialment no es presentaven a les eleccions estatals perquè representa que ells ja estan desconnectats; però no tots, ni tan sols la majoria, segurament. El nas em diu que els seus simpatitzants -si és que encara n’hi tenen- s’han decantat pel vot a ECP o a ERC i l’abstenció en una proporció que jo m’atreviria a xifrar en un 50-30-20.

Alella generals 2011-2015
Resultats de les eleccions espanyoles registrats a Alella, el 2011 (a l’esquerra) i 2015 (a la dreta).

3) Convergència cau a la meitat. Sense Unió, DiL es queda amb 1.195 vots i en perd pel camí més d’un miler.

4) El PSC-PSOE se segueix consumint (del 15% de 2011 retrocedeix al 7,7%) i fa tuf, però encara no és cadàver: 300 vots a les municipals, 380 a les plebiscitàries i 392 a les espanyoles.

5) La dreta espanyolista passa del 20 al 25% dels vots però es fractura entre el PP i C’s. La divisió fa recular els populars -que encara conserven, però, 578 irreductibles- i afavoreix el sorpasso dels neocons d’Albert Rivera amb 692 paperetes.

Si tot plegat ho posem en perspectiva i ho agrupem tal com es fan les classificacions en aquest país d’ençà de l’inici del procés, ens adonarem que les espases continuen alçades. La cosa queda així: 40% de vot independentista, 32% de vot unionista i 20% de vot possibilista.

El jutge Vidal ho peta

En contra del que es diu i de la mala fama del Senat, la gent creu i és disciplinada. I qui va a votar, ho vota tot. És a dir, no hi ha una abstenció diferencial entre les cambres alta i baixa.

El 2011, els candidats de CiU van copar els tres primers llocs en les votacions al Senat, amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, al davant.

Aquest cop ha estat el jutge Vidal qui ho ha petat. A Alella ha estat, de llarg, el candidat més votat: 1.528 suports que li han plogut de tots costats. Dels seus, els republicans, però també de DiL -molts convergents feien un 2+1: dos dels seus i en Vidal-, d’ECP i fins i tot d’algun despistat del PSC. Un especialista en comunicació política m’ho deia aquesta tarda: “ERC ha encertat el perfil del seu candidat al Congrés, però s’ha equivocat de persona. Si Santiago Vidal hagués encapçalat la llista en comptes de Gabriel Rufián, el partit hauria obtingut 7 diputats a la demarcació de Barcelona i hauria pogut guanyar les eleccions a Catalunya”.

Ja. I si Artur Mas hagués encapçalat la llista de DiL al Congrés hauria estat ell qui ho hauria petat i, de passada, hauríem mort dos pardals d’un tret: tindríem de presidenta la Neus Munté a Catalunya i un màrtir a Madrid.

Llàstima…

Un comentario Agrega el tuyo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s