Carta al meu amic…

Perquè no em de deixar de ser malgrat la malaltia, fa dies que penso en escriure’t, però sense fer-ho. Dubto que llegeixis aquest blog, i fas bé. Quan ens diuen que algú, proper, jove, fort, ple d’aquell somriure per la vida i d’una paraula sàvia és atacat vilment per el càncer, se’ns posen els pels de punta, o “los pelos como escarpias” com deia la meva amiga Carmen! Ens posem “firmes” i francament, ens acollonim.

Es tant complicat comunicar, fer-se present en tu sabent que deus estar lluitant i patint com a un soldat que li han fotut un tret al genoll. Em deies que la quimio t’estava descol·locant i que era molt dur, i que veies les estrelles, m’ho dius en un whatsapp com si rés i jo vull contestar alguna cosa, vull no deixar de ser en tu el poc que soc perquè sàpigues que hi som, “per el que sigui” que en el fons és tant summament poc !

Sembla estúpid, perquè ja som grandets (tu més, de fet sempre ho seràs tu més), però sempre hi compto amb un consell, amb una tabla de salvació, amb un “negocia així o aixà”, o simplement amb lo reconfortant que es pensar que em salvaries el cul, com quan ho vas fer l’any 2004. Tinc molts records vinculats a tu, al que soc ara com a professional, i una mica com a persona. I quan escric la paraula record m’emprenyo, perque son i seran realitats.

El càncer, el teu o el de qualsevol altre, però el teu ara, m’importa massa per no escriure, i em revolta com qualsevol altre injustícia. Quan parlem qu’una cosa és injusta entrem en paràmetres que s’allunyen de la realitat, i la realitat esfereïdora és que tu t’estàs jugant la vida contra el càncer i cap de nosaltres hi podem fer rès. Si, ser-hi, escriure coses que no llegiràs, posar un parell de euros a la Verge de la Esperança de Santa Maria del Mar, pensar tot el dia en tu, brindar amb el teu vi, recordar les converses, apretar els punys molt fort al pal de l’escombra quan neteges les terrasses, fotre un crit a l’alçada de Ocata, ja amb els peus a l’aigua, insultant a qualsevol deïtat i preguntar-se perque collons has de passar per tot plegat.

No ho sé company, si et pogués donar un tros de dolor n’absorbiria el teu, un tros de esperança te’n donaria una mica de la meva, de la que sempre has alimentat als meus pitjors moments i la que a vegades amb una breu paraula has pogut aplacar d’eufòria quan tot anava “massa bé”.

El darrer cop a casa teva, dinant, quan protegits per les parets del pati, amb el Jersey, i parlant del meu futur, vas dir-me que si havia de lluitar per algú, que lluités per mi i per els meus, i que els meus em feien a mi. Com dir-te que ara, ara que no hem deixat de ser, ara que tu has de lluitar sol perquè aquesta malaltia ens vol nomes a nosaltres d’un amb un, i ens confronta als demés amb la seva presencia implacable, jo et vull obligar, dir, apretar i forçar a que lluitis amb totes les forces. Has de lluitar, no en tens cap altre. I Malauradament no podem cap de nosaltres fer el que sempre has fet tu per nosaltres que es donar la cara, i aguantar amb aquestes espatlles amples i aquest cap gros, i aquest somriure sorneguer, el pes dels nostres dubtes o donar una nova visió de les coses quan molts ens sentíem engabiats.

Com que no deixaràs de ser malgrat la malaltia, com que segur que hi haurà un després, i com que em cals, tancaré els ulls, i et veuré altre cop a casa amb la dona i els nanos, d’aquí a un any i escaig o menys (segur que menys!), dient allò que sempre dius amb aquella cara de catxondeo: “què xulo no?!”…..o ….”que cutre no”??? i com de costum m’emprenyaré tant que em saltarà una rialla.

Lluita, perquè no deixem de ser malgrat la malaltia, i tu ets una part molt important per nosaltres, massa important! Per tots nosaltres!

552070_4645409977336_1366360337_n

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s