Moldavia: “aquí a Moldàvia”

el

Ha començat a fer fred aquí a Moldavia. Ha estat d’un dia per l’altre o millor dit, es va fer de nit, i vaig veure a una vella Gagusa posant en marxa una gran foguera, el dia després, avui, amb la meva americana Europea i els meus ulls inquiets, he vist a gent amb trenca per el carrer ple de bonys i forats.

Deu ser això l’arribada mortal de l’hivern central.

img_0090

Avui he entrat a un supermercat i tot feia por de menjar. I deu ser veritat que mengem per els ulls i ens acostumem a tot. He comprat dues cerveses de mig litre unes patates i dos aigües de litre. 1 euro i trenta cèntims. La caixera no se’n veia a venir quan ha vist els euros a la meva cartera, he passat vergonya.

Aqui a Moldàvia començo a pensar en dues coses, en la sort que tenim i si els rics, els que nosaltres pensem que son rics, els suecs o els noruecs pensen el mateix quan es passegen per aquestes terres meves.

La sensació és estranya, perquè ells volen ser com nosaltres i son com nosaltres, com fem nosaltres que ens fem els suecs i volem ser com els alemanys. Però no vull ser jo com els demés i a la pregunta de que què em sembla el seu país, els hi dic que es guardin de convertir-se en una sucursal del Zara del HM o de qualsevol d’aquestes merdes que abunden avui als nostres carrers. I em miren com si fos boig, i jo els miro l’autenticitat que nosaltres hem perdut.

Però clar, Moldàvia i la seva capital no seran mai com nosaltres. Perquè al final aquest país encunyat, de cunya, entre potencies i sense sortida al mar, té poc interès per les potencies. Ni els russos han provat d’envair-lo sinó que bàsicament el que han fet és prohibir-lo i no voler el seus productes. Ja no et volem i aquí et quedes i no et moguis gaire que t’esclafo.

Aquí a Moldàvia ha començat a fer aquesta fresqueta que per mi és fred.

Aquí a Moldàvia estic aprenent moltes coses que no volia aprendre, però que potser calia. M’agrada aquest país, és curiós que m’agradi perquè en si té tant poc d’atractiu com té de insípid si ho mires desde lluny, però vist d’aprop, aquest país té alguna cosa que enganxa.

Demà torno cap a casa, cap al mediterrani de tempestes violentes i mars blau verds de tardor, tinc ganes de mejar peix, uns musclos, i alguna galera, aquestes coses que aquí no trobes per molt que les busquis.

Aquí a Moldàvia, avui he menjat pollastre. Pollastre…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s