La flauta dolça…

el

Desde fa uns dies em venen a la memòria dos capítols molt marcats a la meva vida, i la veritat és que no tinc clar per quin començar i ambdós tenen com a eix, la meva flauta dolça.

El primer i com que els nanos de quart del Fabra estan aprenent a tocar la flauta, tinc a la meva rossa peligrossa anant amunt i avall amb la flauta als llavis. Us he de dir que és dramàtic i sobretot màntric.

La meva mare, que toca molt bé el piano, el violí, la guitarra i tot el que no sona també, ens va obligar sota pena de mort, i fuet, a assistir a classes de música quan anàvem a la escola francesa.

En aquella època estic convençut que no sabia el que feia, de fet, no crec que en el àmbit musical ho sàpiga avui, però els traumes i repercussions de fer-nos ho fer, d’obligar-nos a assistir a les infumables classes de la Madame Escardibul, ens va afectar a tots de una manera palpable. El meu germanet, l’Eloiet, va començar a tocar el piano, i a cantar, o bramar, tot el dia, era i és de fet, insofrible escoltar-lo repetir de manera periòdica el mateix tempo i les mateixes notes. La meva germana gran, l’Eulaliona, es va alliberar ràpid del tema, va complir com sempre les indicacions donades i desitjos verbalitzats de la família i aviat va deixar d’assistir a les putes classes de la Escardibul, i jo, com sempre, embolcallant-me en la revolució pura , I DURA, em vaig queixar fins la mort, passant del solfeig al càstig de manera automàtica, i serrant un dia a Alella, la puta flauta Moech dels collons que la meva mare va fer a bé de comprar a la botiga de estris musicals del carrer valencià entre Pau claris i Lluria.

Odiava les clases de musica que es feien a la “cantina” de les escoles franceses, amb aquella especie de espanta ocells anomenat Escardibul. No vaig passar de l’himne a l’alegria i més endavant la flauta em va servir de ben cop. Sempre m’he preguntat perquè no em van apuntar a guitarra, i més després d’haver-me convertit en un home, a un concert dels Hombres G a la monumental veient-lo amb la elèctrica.

La meva mare, ho devia fer amb molt de carinyo, però lo de la flauta a la cantina era bàsicament asqueros. El lloc feia fàstic, i pudor a mandonguilla fregida, i la Madame Escardibul ens feia repetir i repetir la mateixa cançoneta. El meu germanet, li deuria encantar ja que ja ho diuen que la repetició asserena les ments disperses, i la meva germana va fer, com sempre, “el que s’havia de fer”. Jo… no.

Un dia, era dijous, vaig agafar la flauta i la vaig tirar per la finestra. Com que era un semisotano no va arribar gaire lluny, i algun imbecil la va tornar al cole, un altre, un dissabte, la vaig serrar. Vaig passar-me tot aquell curs anant a musica sense fer música i l’any següent ja no em van apuntar.

Ara em fa gracia veure els meus fills amb la flauta dolça amunt i avall i més pensant que els records que tinc de l’instrument no son gaire positius.

El més curiós es que 35 anys després continuo sabent tocar la flauta i continuo pensant que es molt millor tocar-se els collons, però sols quan toca.

L’altre record que em vé a la memoria té una relació més fisica amb la meva flauta i un obrador d’una pastisseria que estava al carrer diputacio entre Passeig de Sant Joan i Roger de Flor.

To be continued.

2 Comentarios Agrega el tuyo

  1. Annerose Bloss dice:

    Estaba embarazada en 1981 de mí 2. hijo tomando clases de flauta travesera en casa de una familia excelente de Alella…. Mi hijo Oliver ahora es un fanático de la música y especialmente le gusta la flauta travesera. ¿Será verdad lo que se dice q la educación de los hijos ya empieza en el vientre….?
    Por cierto mi profe y su Sra.me son un ejemplo para toda la vida en su exquisito gusto, sabiduría,educación y altruismo. Gracias Sres. Alcaraz! Siempre estarán en mi corazón. Su cariño y amor a la música y hacia el prójimo he podido sembrar en mis hijos también!💕

    1. Al Fenici dice:

      Gracias por tus comentarios, es curiosos como a mi la flauta casi me lleva al asesinato pentagramico,y a ti te sale un niño corchea.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s