Pares i fills…. Complicat.

Ser pare i ser fill, alhora, és complicat. De fet ets com el farciment, la millor part, però també, és com viure amb un mirall a cada banda que et retorna moltes vegades la imatge distorsionada que pocs volem de nosaltres, la d’un passat que molts a cops, volem deixar endarrera i la d’un futur que et diu, amb saviesa, com seràs quan siguis gran.

Em reconeixo sovint en el meu fill, el seu caràcter, potser menys juganer que el meu, potser tan rígid com era el meu, tossut, pla, malauradament intuïble com sempre he estat, em retorna a la gran cadena d’errors que m’ha fet un gran esser humà. Es gran perquè no diu mentides, (les justes per sobreviure), és gran perquè és noble, és gran perquè creix i em retorna a la meva joventut, o a la meva infantesa o a aquell espai de transició absurda dels 12 als 15 anys. Què complicat que és deixar de ser qui ets per ser aquell que els altres volen que siguis, esperant (el teu pare) que de gran tornis a ser aquell qu’ets i que es fotin els demés.

Suposo que veient créixer el meu fill començo a estimar el meu pare d’una altre manera. Penso en la paciència que ha tingut, amb el patiment que ha suportat veient com feia i desfeia amb la meva vida d’una manera que ell mai va compartir. Penso en la inquietud davant moltes decisions que hagués près d’una manera diferent. Quan veig el meu fill em passa el mateix.

Així com molts altres, ja sigui la mare o els germans, sempre van prejutjar i encara ho fan: “típic del Jordi”, ell, no tinc constància que ho fés. Se’m va enfrontar i segurament fou pitjor. Quan el meu fill surt de casa enrabiat, provo de veure-hi l’escletxa, el resultat, la bondat immensa i sobretot el convenciment potser absurd del que amb ell va dins és el millor, la seva millor jugada, la seva decisió inalienable i superior que el conforma i el ratifica com a individu. A vegades em surt la vena…la mateixa que el meu pare i m’hi enfronto, i de cop, amb un esglai al cor, sorprenc en ell aquella força natural, granítica, inapel·lable, que tenia jo a la seva edat, i aleshores, per por de perdre’l, m’aturo, i cerco de trobar la manera de influir, de fluir, encara que sols sigui lleugerament, per redreçar un timó que em pot semblar equivocat. El meu pare s’hi enfrontava, abocat ell mateix, i abocat per els demés, a redreçar el caràcter inalienable que em va fer, i em fa, com a persona. Hauria de perdre el meu fill si ho fés jo, i no vull per rès del món, desconectar-m’hi. De fet he de reconèixer el gran esforç qu’és que sigui capaç de ser ell i no un mer autòmat que és el que fan els pares dels seus fills. Potser jo vaig viure massa temps amb autòmats.

Vaig a casa seva i bebem un cervesa plegats. Provem de trobar altre cop fils conductors, costen de trobar però ho fem, perquè en el fons no som tan diferents. Suposo que provo de trobar en ell la excusa de tants errors, provo de trobar en mi, a traves d’ell, la manera de no cometre els mateixos errors que indefectiblement el devenir de l’existència com a pare, i fill, la vida em posarà al davant. Es un exercici sincer, sisific; com diria el meu fill: estratosfèric. Com a fill i pare et trobes cometent errors a tort i a dret, amb el teu fill i et teu pare, amb tu mateix.

Tinc la immensa sort de viure amb els dos a la vegada, amb un més a prop de l’altre però els dos a cop de porta: la d’un quan es tanca a la seva habitació, i l’altre quan hi he de picar per entrar a casa seva. Però aquesta sort és absoluta quan veig que els dos es tanquen junts i ho proven:  un de tenir la conversa que mai podrà tenir amb mi ara que creix, i l’altre provant de entaforar en aquest cervell que creix i que es fa home, totes les idees que jo vaig rebutjar al seu moment.

Crec que he fet les coses, i les faig, com cal. Perque ni un prova d’imposar rès, ni l’altre es gira sense respecte sinó que més aviat, estima de manera incondicional.

Ës complicat ser pare i ser fill alhora.

img_9620

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s