Si t’estimés…

Si pogués estimar-te ho faria, no et deixaria al cap del carrer com el gat suïcida que cada dia quan torno del aeroport s’entesta a creuar el carrer quan passo a tota pastilla amb el cotxe. Vinc amb el cap embotit de coses, de masses hores d’avió, de negociacions absurdes i violentes que sovint no porten enlloc però que he de lliurar com un gladiador modern a foc sang, i mort, sempre hi ha algu que perd, i jo per ara guanyo.

Si pogués, t’agafaria de la mà, si me la tendissis, i t’acompanyaria fins al final del carrer o fins a casa si és que en tens. Estimar-te ara que no puc perquè ja som masses dins el meu cor, no seria una opció sinó una obligació, una d’aquelles coses que has de fer per que vols i no perquè toca. Jo t’estimaria.

T’estimaria al matí i al vespre i potser també una mica durant el dia. Les hores que van de l’esmorzar al berenar son les més dures, és quan passo de ser un home qualsevol a una bestia sense escrúpols. Entenc que a vegades em mirin d’esbiaix, tampoc no soc aquest esser convivial que provo de semblar sinó algú una mica més estupid, més ronyós, fins i tot a cops, i sense que ho vulgui: dolent, violent, fred, quan totes les meves experiències es transformen en un arma de doble tall.

gato_bicolor_callejero

La vida no em deixa estimar a més persones o coses o fets dels que ja estimo, m’endolçaria, ja m’ha passat. Em torno una bèstia estupida amb sentiments més propis d’una monja que no pas d’un home dret i fet, fet i dret, un home. No cal que t’expliqui, ni que et digui, que en el fons no soc tant dolent, però potser si, una mica.

El gat que et dic, esta sempre al carrer, creuant amb ironia quan jo hi passo. Crec que es passa el dia en aquell racó de carrer esperant sentir el motor del meu cotxe, aquest cotxe gran, prepotent com jo, negre com soc per dins, ràpid, potser fins i tot de línies tant intractables con les que escric. Ell espera i quan arrivo, es creua, sovint es queda parat al bell mig i em mira, m’esguarda fixament com si ja sabés que forço el frè quan hi passo, és un joc que algun dia acabarà malament, perquè jo estaré pensant més amb tu que en ell i aquell dia tot s’esberlarà de cop, ell quedarà esclafat al asfalt i jo creuré que la culpa és teva, acabarà malament com quan algu estima i estima massa.

T’estimaria i ho saps, crec que ho saps tant bé com ho sé jo, t’estimaria sense cap altre condició que la de que no em retornessis la imatge lletja i pobre que tinc de mi mateix. T’estimaria si m’esperessis a casa amb tantes ganes de veure’m com saber de que quan torno d’aquestes campanyes militars on marxo, no tinc ganes de parlar ni veure, ni passejar ni acaronar res, ni ningú. T’estimaria amb el desig de perdre la soledat que m’esclavitza i que em colla al món dels aspres i no al teu mon, aquest mon ple de sorpreses que no arriben mai, de gent i coses que s’estimen i de dies que despertem amb un sol espategador i moren amb crepuscles de cels vermells i ocres com la sang fresca que es resseca darrera de cada una de les reunions que tinc cada cop més sovint lluny de casa.

T’estimaria tant com no he sabut estimar-me a mi mateix, t’estimaria com un infant estima les seves coses i les cuida, t’estimaria com estimo a aquest gat cabró que se’m creua cada cop que torno de l’aeroport i que s’espera a que pari, amb aquesta confiança que ell té en mi, amb aquest saber que hi és i que fa que aquella darrera corba l’agafi sempre casi més a poc a poc que si anés a peu.

T’estimaria sabent que m’esperes, sabent que hi ets, perquè sovint estimem perquè sí, sense merèixer. Perquè no son els altres que es mereixen o no que se’ls estimin, sinó nosaltres que ens hem de guanyar cada dia el dret a estimar.

De fet crec que ho faig, però no ho dic a ningú, així sembla que no ho faci, i puc continuar sent aquest soldat de fortuna que no estima ningú, que ni la seva mare vol reconèixer i que passeja per aquest vida pensant que el millor que podria passar fora morir sense que ningú se l’estimés.

tumblr_static_tumblr_static_dh7b6kwncg84s8gowwk44c0so_640

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s