Moldavia: un-revised.

el

És com si emprengués una carretera sense fi cap a l’Est. La primera fascinació fou quan tornant passat de voltes al pis del Carrer Mallorca, encenia la televisió a les 5 del matí i em quedava embadalit amb la Ruta de la Seda del Canal 33. Rússia, i les estepes em semblaven d’una immensitat enorme, i creia, com encara ho faig de manera estúpida, que eren mons oberts a la exploració.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

L’Est, desde que tenim el projecte a Moldàvia em sembla fascinant. No sé exactament quina part: la desolació de les seves gents o la seva fortalesa, no sé si les dones o els edificis i camins oberts a cop de gulag, que se’m presenten sempre que hi vaig.

L’Slava sempre m’explica coses, coses d’un passat molt llunyà que ell recorda desde una infantesa on un pare va marxar a Siberia per guanyar tres cops més del que guanyava a Chisinau.

Els edificis es cauen a trossets petits, i sembla que en cada una de les pedres esberlades i resideix un somni marcit. L’Est, aquest Est que ens és tant proper, sembla ser un mon més que prohibit per els ulls dels europeus que el visiten per primera vegada. Els aventurers de la Ruta de la seda eren aventurers, però la resta de mortals, els que tenim la sort de viatjar, arribem a llocs on pocs arriben amb una infinitat de projectes per acomplir.

La vida a l’Est sembla mancada de projecte, potser n’és aquest el gran problema. Després del desastre immens de la caiguda del bloc, (i boc), soviètic, la gran mare Rússia que pagava escoles sanitat i llars, passar a esdevenir un esser sintètic i agressiu que mana més que ajuda a països vells que van confiar massa en un estament suposadament etern.

Tampoc és que la vida sota el seu dicteri fos el millor, però passejant per els carrers de Chisinau, o kisinev, de la ma de Vasa o Slava, em sembla veure que esperaven massa del nostre mon de merda y massa poc de l’ordre que tenien. Un treballador a l’època “russa” guanyava uns 150 rubles de mitja, els que en guanyaven més arribaven als 220, si en volies més havies de buscar-los, treballant, per exemple al gran Nord prop del Lena si tenies un perfil qualificat. 300 rubles no era mala cosa si volia dir guanyar-ne tres cops que el teu veí.

Em costa, i molt imaginar aquell univers estrany on segons l’Slava les carreteres no es re-asfaltaven quasi mai perquè es feia bé desde el principi i els taxistes anaven amb corbata i camisa blanca. Em parlen de cotxes increïbles: Volga, Tatra, Zil o Traban… tenir cotxe en aquella època era signe de status… Potser no hem canviat gaire.

Camino cap al hotel sense cap mena d’illusió: el menjar és horrorós, Hi tenen un lloro, i sota la moqueta deu haver-hi un plàstic, quan hi camines fa com un crec-crec estrany. L’habitació fa una olor de tancat o d’humitat de sempre. Posa que hi esta prohibit fumar però hi fumen, i el minibar esta desendollat. L’endollo i ho entenc: es com tenir hi un tanc rus fent rum rum tota la estona. L’apago. Es un dels millors hotels de la ciutat i sembla que hagi de esfondrar-se en qualsevol moment i tampoc crec que sigui gaire segur de quedar-s’hi en èpoques políticament convulses: és a tocar del Parlamanent, i aquí, les coses, si no es solucionen d’una manera, es solucionen “de l’altre”.

Baixo a passejar altre cop i cerco un bar o un supermercat on trobar-hi una cervesa fresca, m’assec al parc del davant, entre homes que em semblen massa russos, i altres que em miren amb cara de no entendre què hi faig, la demano. Els preus son ridículs, però clar els sous també son molt baixos. Seran, si no ho son ja, la ma d’obra més barata d’Europa. Obro el diari que fa dies que tragino, i llegeixo que no gaire lluny d’allà, a Macedònia, la democràcia es desintegra, què estrany.

Em pregunto si els que ens desintegrem no som nosaltres. La nostra Europa civilitzada de violència sofisticada. Em miro els moldaus asseguts prop meu i els començo a veure diferents, pot ser que jo em torni més com ells i sigui menys procliu a veure les coses desde el filtre. La vida sense filtre es fa difícil de suportar.

Abandono amb fred als ossos el parc de davant del Codru

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s