Feina Invisible, feina ben feta.

Quan arribo les coses ja estan muntades: siguin les cadires per els pares que poc temps després aplaudiran, (com hem fet tots), les gracies dels seus fills i filles; siguin les proves de Taekwondo, siguin les cistelles de basquet. Sigui el que sigui.

 

Si no hi hagués col·laborat més d’un cop, pensaria que tot es fa sol, i que mentre molts fruïm, la feina ve feta. Sola, fins i tot d’una manera invisible.

 

Al poli-esportiu d’Alella, les feines invisibles es fan, i crec que es fan bé. Pots estar més o menys d’acord, però sempre hi tens una porta oberta, una explicació concreta i una espècie de ganes de fer bé les coses; dic espècie de ganes perquè el més normal seria tenir i posar-hi poques ganes. A Alella, en general les coses es fan bé, sigui a cops de facebook, o amb passió, però els serveis funcionen. Hi ha serveis que son més evidents i altres que passen desapercebuts per molts.

 

Avui aquest matí escrivia al Pere, un d’aquells correus que ell deu rebre de tant en tant i que potser fan poca gracia, però l’escrivia perquè sé de bona tinta que el llegirà; segurament li llegirà al Ferran, i tots dos somriuran una estona.

Al Poli Esportiu, el Ferran i Pere, i el Jordi i molts d’altres que hi treballen, fan una feina impecable, fins i tot també impagable. Amb lo Torracollons que puc ser, fa molts anys que no hi trobo un “però”; els mateixos que sempre que hi entro per consultar, portar una autorització, o fer hi qualsevol cosa, m’hi trobo un somriure. Però no tot son somriures. Fan la feina i la fan bé, potser fer bé la feina, es que ningú parli de tu, que no se’t noti. M’ho deia l’altre un cirurgia amic meu: el millor de la meva feina és que ningú se’n recordi de mi, (es dedica a l’estètica i devia parlar de cicatrius).

 

Fa temps que penso que el meu blog hauria d’agrair també coses que es fan al meu poble, o agrair a la gent que fa coses al poble. Molts direu que és la seva feina i que els paguen per fer-la, però recordeu i en tenim molts exemples, la feina es pot fer bé, o malament. Fa temps que conec al Pere i el Ferran, he posat cadires amb ells, i les he recollit, i fins i tot m’he deixat apallissar a una exhibició de Taekwondo per marrecs que no aixequen un pam de terra, però sempre hi he trobat un somriure amable, un tasca molt ben feta, i una dedicació i passió per les coses que poques vegades trobo durant el meu dia adia de consultor.

 

Gracies, als dos i a tot l’equip que hi treballa, Alella i l’esport, i els nens del poble, i els pares, i molts de nosaltres us estem agraïts per la feina que feu sovint de manera invisible.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s