Boig per tu… (ja no, però gràcies per tot)

on

Bitàcoras.

He fet un viatge pel temps, i m’he llevat en aquell llit que grinyolava de casa la teva avia, amb la lampara d’aranya que penjava d’aquell sostre, la finestra oberta i els llençols esllorigats, blancs. El sol de les 11 del matí entrava a barrenar l’habitació on ens estimàvem sense perdó.

En Carles Sabater sempre sonava de fons. Recordes aquelles hores, i hores, que ens passàvem estirats al llit, mig nus: recordo els pels del teu pubis a contra llum, rossos, quan amb el cap estirat sobre el teu ventre mirava la finestra oberta de bat a bat desde on veuríem el mar si no haguéssim estat més pendents de nosaltres.

Recordo agafar-te de la ma, mentre t’explicava tot el que faria si fos lliure, quan la llibertat era no estar pendent dels nostres pares. I resulta que després fou quan no en vam ser. Recordo el teu cos com…

View original post 465 more words

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s