Pa i jocs al govern d’Andreu Francisco. Pas de l’equador.

Hem demanat a totes les forces polítiques d’Alella, inclosa la del Andreu Francisco un resum del que els ha semblat aquests darrers dos anys, “el pas de l’equador”, i aquest n’és el resultat. Els propers dies 4-6-8-11-13 de juliol es publicaran en aquest blog els seus escrits sense censura. Inexplicablement en manca un, i és que ja se sap que qui calla otorga.

Com a comentari general, i per posar # en els escrits dels nostres regidors el resum seria en poques paraules: Miseria, Ostracisme, Interessos ocults, falta de diàleg, oportunisme, cortijo franciscà, il·legalitats, silencis administratius, desprotecció, improvisació…. i un llarg etc de comentaris que ens deixen els regidors del poble sobre els darrers dos anys de govern d’ERC i Andreu Francisco en solitari. Una imatge molt diferent del Pa i Circ al que l’ajuntament ens té acostumats.

En aquest blog, hem tocat molt sovint la Política Municipal. Una política que no és política sinó més aviat un ser i estar al dia a dia dels ciutadans. La política a nivell local és tant propera que deixa de ser-ne, et permet valorar o criticar les figures que hi participen, i, al mateix temps, xerrar amb ells tot fent un cafè o simplement al mig de la plaça del poble.

Com sabeu, opinem. I segons la majoria dels actors municipals d’aquest poble, els que fan de regidors per qualsevol de les forces polítiques, ho fem sense saber, i sense conèixer “la realitat”. Sovint però en aquest blog, parlem de “la realitat” dels veïns que voten, que participen i que sovint pateixen, i frueixen, de les seves gestions i activitats. Una “realitat” bastant més real que les entranyes del consistori.

Voldriem agrair desde aquest blog, la participació al “Pas de l’Equador” per part de la majoria de forces representades a l’ajuntament. Tindrem la sort de poder llegir un resum de l’Esteve Garcia Ossorio, la Gloria Mans, La Mercè Marzo, l’Oriol Font i la Annerose Bloss, sobre el que opinen d’aquests darrers dos anys de legislatura en majoria absoluta del nostre alcalde. ERC ha decidit obviar la convocatòria que els hem fet. Segons el nostre alcalde, té molta feina i ja ens ho fara arribar el cap de setmana quan el plaç era fins divendres 30, a les 5 de la tarda….  Tots en tenim de feina.

Potser l’important és interessar-se, i en aquest poble hi tenim molta gent interessada en l’esdevenir del dia a dia, i del saber què fan, què pensen , i què escriuen els nostres escollits. ERC, aquesta vegada m’ha recordat a aquella frase de l’Ovidi Montllor: “Hi ha gent que no agrada que s’escrigui, es parli o es pensi” (al final he tret el català, però serveix). Dic aquesta vegada, perquè altres cops si que van participar al que els demanàvem desde aquest blog. Aquest cop, han optat per el plasma (com en Rajoy), per l’auto-suficiència governativa, i excusant-se sobre el gran volum de feina que tenen (crec que els demés treballem tots), desde l’alcaldia, no han participat en aquest projecte de “pas de l’equador”, malgrat que els hi hem demanat varies vegades i per tots els mitjans. El termini finalitzava com deiem, divendres 30 a les 5 de la tarda, a data d’avui dissabte al vespre, no hem rebut rès. Sembla la tendencia normal de les instancies que es presenten a l’Ajuntament.

Així com quan ens preguntàvem a la Revista Alella “A qui escoltava Andreu Francisco”, avui ens preguntem dues coses essencials: “qui el llegirà” (sembla que ningú),  i si “ja no li cal comunicar”, (sembla que no).

Sembla paradigmàtic la similitud entre els dos partits que regnen: el P.P. a Espanya i ERC a Alella: la manera d’actuar no difereix gaire i ambdues forces opten per fer de la mateixa forma. Podem pensar que aquest polític i l’altre l’alcalde, decideixen els dos optar per no escoltar a ningú, i per actuar de manera semblant, perquè ja se sap i acostuma ser una realitat, que els extrems es toquen i malauradament un cop regnes, la diferencia és poca. Alguns dels escrits dels regidors que llegireu, esmenten aquesta soletat volguda, i potser desitjada. La soledat de la Majoria Absoluta, que “tantes alegries” a aportat a Espanya i a Catalunya, i que ara vivim en pròpia pell al nostre poble.

Una altre reflexió que em ve al cap és si és apropiada aquesta i altres activitats del blog. Malgrat que molts dels nostres actors municipals confessin no llegir-lo mai, perquè no tenen temps o no els interessa, si que hi ha prou gent que ho fa. Podríem opinar sense comunicar-nos amb ells però desde l’Al Fenici sempre hem volgut tenir en compte les seves opinions. Nosaltres com tots vosaltres si que els llegim i ens interessen. Quan les nostres opinions no han agradat hem estat sempre oberts a discutir-les i defensar-les, tinc present alguna conversa amb la Mercè Marzo, i amb l’Esteve Ossorio, i fins i tot fa temps amb el nostre alcalde. Però el que és important és que nosaltres i els ciutadans del poble, ens interessa i molt, el que ells tenen a dir, a opinar i a escriure. Una llàstima doncs que per part d’una força política tan important s’opti per no interessar-se per el que els ciutadans volem saber, i que optin per la comunicació unidireccional més habitual als púlpits i les tribunes que no pas d’un sistema com el nostre. Es potser aquest un altre fruit de la majoria absoluta que nosaltres mateixos vam ajudar a construir. La desvirtuació democratica cercant la meritocracia autoconstruida com la d’August.

Malgrat tot, crec que és molt important que aquesta oposició tant maltractada darrerament i també el Partit Socialista, hagin volgut estar presents, i apreciem i agraïm les seves col·laboracions així com sabem que també ho faran la resta de lectors del blog. Gracies per tot!

A partir de dimarts i cada dos dies laborables publicarem les opinions i balanç d’aquests dos anys de legislatura municipal que acompleix ERC quasi en solitari, per part dels regidors.

Malauradament ERC no opina sobre la seva feina feta (o no). Mai hagués dit que acabessin al mateix cabàs que per exemple la casa Reial Española, o el Govern d’Espanya, però en aquest cas sembla que opinar o que opinin, que s’escrigui o es pensi com deia abans, ja no és interessant per alguns. Veurem fins quan, desde aquí els seguirem convocant a les nostres iniciatives.

Com em deia l’altre dia un avi que passa per el Carrer Comas sovint: en aquets els importa un pitu tots els demés. Però per parlar a les botifarrades son els primers…

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s