Mercè Marzo: Gent d’Alella

Les persones, el poble i la política segrestada al “cortijo” d’Andreu Francisco: Al servei de les persones?

De les que posen instancies que no es contesten? De les que es queixen de les pudors dels contenidors? De les que denuncien bretolades i manca de respecte sense cap resposta? De les que pateixen okupacions o han de conviure amb okupes? De les que no estan al Facebook, a l’Instagram ni fan massa vida al centre? De les que paguen un dels IBI més alts de Catalunya i viuen a urbanitzacions on ni s’escombra ni es tapen forats? De les que s’empassen la pols de la Riera o de les que no poden arribar caminant a Alella Parc?.

Aquest ajuntament confon la necessària prestació als més necessitats amb unes més que discutibles actuacions, com s’ha pogut veure a les cues de les caixeres del Sorli o amb l’abandonament de caixes de menjar pagat per tots. En polítiques d’habitatge, el govern d’aquest dos anys s’ha guanyat un zero; l’atenció a la gent gran rep un notable alt pel que fa al servei d’atenció domiciliària proveït per la Diputació (ergo: el mateix que tenen tots els ajuntaments de la província)… Destinar més pressupost sense anàlisis cost-benefici dels serveis, només estimula l’auto-bombo.

 

L’urbanisme i l’obra pública a Alella és la d’un país bananer. L’Ajuntament contracta a dit centenars de milers d’euros l’any sense publicitat, prorroga contractes il·legalment, paga serveis extraordinaris i gratificacions al personal fora de la normativa…. Tens la oportunitat de llegir sobre això als informes de l’Interventor municipal que trobaràs en la documentació del Compte General 2016 que aquest mes de  juliol estarà a exposició pública. Portem anys analitzant els pagaments a proveïdors, per això hem vist amb satisfacció l’informe de l’Interventor, que en la seva tasca de fiscalització de totes les operacions econòmiques de l’ajuntament, descriu aquesta situació. I no només això, els Escolapis han tornat a viure la seva època daurada de l’especulació i hem de tenir dubtes més que raonables de que les obres de l’hotel comencin l’any vinent. Seguim esperant l’arranjament del Passeig de la Riera, tant en el tram del Camp de Futbol a Alella Parc, com en la seva connexió amb El Masnou. Vist el que ha passat amb el Casal, potser hauríem d’analitzar si cal redimensionar el projecte de la Biblioteca per abastar altres necessitats.

Pel que fa a les noves construccions, cadascuna és filla de la seva mare, perquè l’Ajuntament no té una norma sobre el paisatge urbà, per la qual cosa Alella va perdent personalitat i el seu sabor de poble. La manca de disciplina urbanística dona ales als promotors i la manca d’eficàcia a més d’una denúncia.

 

Al “cortijo” d’Andreu Francisco 7 dels 8 regidors al govern viuen del seu sou a l’Ajuntament. Després de 14 anys al poder, quan la ciutadania ja ha assumit el discurs que un equip de govern que s’hi dedica només a l’Ajuntament ha de tenir un sou, l’Alcalde es dota de la figura del Gerent, amb un cost anual total de 81.850 €. En un municipi de  menys de 10.000 habitants aquestes xifres i aquestes decisions no es justifiquen. D’altra banda, que s’hi dediquin només a això, no és garantia de res, més aviat tot el contrari.

El model “relacions públiques” del nostre govern, posar somriures i botifarrades per a tapar la manca de rigor, planificació i exigència, s’ha enquistat. I conviu amb un model arcaic de democràcia local que silencia l’oposició i la lliga de mans i peus en el compliment d’unes lleis de la post-dictadura.

 

Aquests dos anys de govern donen com a balanç un fracassat sistema de recollida i de la gestió de les escombraries per l’elecció del sistema, dels mateixos contenidors o d’algunes ubicacions; el nou equipament cultural Casal d’Alella que afortunadament no ens ha costat els 7,3 milions d’euros del projecte faraònic que volia l’Alcalde; una indignació creixent dels veïns afectats per la manca de seguretat (10% més de robatoris el 2016 respecte l’any anterior) i les okupacions, així com un nou sistema de càmeres de videovigilància que haurem d’avaluar; la destroça paisatgística en l’accés al poble des de Vallromanes pel seu impacte visual sobre Can Calderó i el celler modernista; el menysteniment al patrimoni com es veu a Can Serra i Can Barnades; o amb els fils de la fibra òptica a les façanes i els pals de les companyies de serveis al mig de les voreres de les urbanitzacions.

 

La democràcia no en cap cas un procés absolutista i repressor de la mateixa com és el cas d’Alella. Plató ja assenyalava la necessitat que els polítics tinguessin un visió intel·lectual del bé absolut i no manipuladora. Centrant que el diàleg i la participació constitueix la més pura essència de la democràcia, perquè aquesta és un treball compartit de cerca de la veritat. La ciutat justa neix de la raó, de les idees participatives, la justícia i el bé dels seus ciutadans, fora de les passions personals del poder, on el bon govern es centra en la raó i la rectitud de l’ànima, que és l’única cosa que pot garantir de manera permanent el benestar dels integrants del poble. No és el cas d’Alella.

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s