Oriol Font, Alternativa per Alella – CUP

Agraeixo la proposta de fer una valoració breu d’aquest dos anys de mandat, on estem i com veiem el temps que resta, aprofitaré per fer-ho a títol personal i de manera informal.

A les eleccions de maig del 2015 vam obtenir un regidor, i amb la majoria absoluta d’ERC i l’alcaldia de l’Andreu per quart mandat consecutiu va quedar clar que malgrat l’oferta d’entrar a govern el nostre lloc era a l’oposició fent una tasca de control, seguiment i propostes des de l’esquerra i el municipalisme.

El mateix estiu del 2015 vam aconseguir que s’aprovés un Pla d’actuació municipal valent i conjunt (amb les millors idees dels diferents programes electorals) i un calendari d’implementació, que a mesura que anaven esgotant-se els terminis i davant la denuncia del seu reiterat incompliment el govern va decidir unilateralment que no era vinculant. Desmereixent la feina conjunta que va fonamentar el nostre vot a favor a la investidura i tirant per la borda la projecció de futur del mandat.

Pel que fa a la feina feta, des d’un punt de vista institucional venim fent un control exhaustiu de tots els papers que entren a l’Ajuntament, com es tramiten i quina resposta es dona tant als ciutadans com a les altres administracions. Una tasca sovint àrida i pesada que requereix molta dedicació i atenció però que cal fer, i que ens ha permès a base de posar llum sobre les ombres aconseguir canvis imprescindibles dins l’ajuntament. Tot i que queda molt per millorar i hem descobert irregularitats molt greus que no poden escapolir-se com simples errors. Així és com fins al moment hem realitzat 84 consultes, hem formulat 63 propostes de millora o actuació i hem interposat unes 30 d’al·legacions que quasi en la seva totalitat han estat desestimades.

Des d’un punt de vista polític – perque ens il·lusiona fer política malgrat el perfil baix del debat i la imposició de la majoria absoluta com a final de tota discussió- contínuament hem fet, fem i esperem continuar fent propostes per a que la gestió del dia a dia no ens faci oblidar que cal tenir clar on es vol arribar per no acabar errant en el curt termini i deixant que siguin els voltors (immobiliaris o no) qui defineixin el nostre poble i qui en pot ser veï.

En tot cas ha estat una tasca sempre respectuosa, amb voluntat de cordialitat i col·laboració, però contínuament torpedinada des del govern municipal quan s’ha negat a respondre la majoria de les instàncies, denúncies i consultes -incomplint no només la legalitat sinó el criteri de mínims que exigeix el Síndic de Greuges- i quan es nega a acceptar tota idea que no combini amb el vestit reial fet a (la seva) mida. En aquest sentit s’inscriu per exemple la permissibilitat amb Can Calderó, la destrucció de Can Serra i altres bunyols evitables si s’hagués respectat i valorat mínimament el nostre patrimoni o s’haguessin executat compromisos adquirits que han anat quedant nàufrags en el trajecte amb pilot automàtic.

El que durant el primer any semblava mala fe (desatenció del PAM i ignorar tota proposta o consulta) s’ha acabat descobrint com una mera i continuada improvització. En efecte, després de dos anys l’estratègia de govern sembla clara: salvar mobles (càmeres, minireunions, folklore participatiu), intentar acontentar el màxim de col·lectius influents a partir de les plusvàlues urbanitzadores (vila florida, reforma camp futbol, Can Gaza quasi exclusivament per als avis,…), donar aparença de que tot va bé (i millor cada dia) i guardar un parell de pastanagues per al final de mandat (pisos protecció oficial, nous parcs als barris,…).

De tot això doncs, queda un regust d’oportunitats desaprofitades, de que s’aposta més per l’assistencialisme, l’estètica i l’anar fent d’un subordinat que d’una vertadera responsabilització i vocació pública (per exemple en joventut, malgrat el fantàstic múscul tècnic no hi ha una efectiva política de permetre que els joves i precaris puguin quedar-se i fer poble) i expressament també per la penosa situació dels 2/3 del nostre municipi -l’espai agrícola i forestal- que ens identifica i que segueix sent tractat de perifèria.

L’avenir no pinta molt millor en aquests termes, excepte per la necessitat de treure a passejar les dites pastanagues en vista a les eleccions de 2019, tanmateix no desistim ni ens cansem de fer la nostra feina de formigues: exigir els compromisos més essencials del PAM, cercar que no es segueixin cometent irregularitats greus, recordar que cal tenir sota control el deute i d’altra banda seguir proposant i col·laborant tant si ens volen com sinó.

Així doncs, amb el desig de que es recuperi una perspectiva política de futur més enllà de les proximes eleccions i que les referides 2/3 parts del nostre territori passin a ser una prioritat, seguirem els pròxims dos anys insistint i perseverant, perquè som fidels a les idees que ens va motivar a presentar-nos, perquè respectem i acomplim la tasca d’oposició que ens ha tocat fer en aquest mandat, perquè ens estimem Alella i volem viure-la plenament i perquè tenim al nostre entorn moltíssimes coses bones que no es mereixen tenir com a projecte de poble aquest anar tirant fins la jubilació mentre l’essència es va dissolent i la vida arrugant.

Un comentario Agrega el tuyo

  1. Mercedes dice:

    Después de 14 años de mandato, me niego a creer ,que su majestad , no tenga un esqueleto en el armario. Este pueblo de critiqueo encubierto, tiene lo que se merece , y los miembros de gobierno en la oposición también. Creo que si buscarán , investigarán y tuvieran hu…… encontrarían algo para echarlo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s