Callar a cop de Segadors, Alella, 3 de Novembre.

el

Concentració davant de la plaça del poble per reivindicar aquest cop la llibertat dels ja masses presos polítics que tenim engarjolats a presons espanyoles. Fins aquí tot normal:

-Un discurs avorrit com sempre del nostre alcalde Andrew, decubridor de les australies d’on hem tret un redit polític nul en reconeixement de la república dels somriures, que jo ja batejo, com la República del Instagram.

-Un discurs encès, però massa llarg, del Oriol Font fent palès com n’és de difícil parlar en públic quan no es fa sovint.

-I un EGO (el del PDECAT) a l’esquerra amb cara de cansat, mirant desde la barrera, com tothom hi suca.

El mateix de sempre: ens demana que estiguem preparats per les manifestacions, que tot això és un cop d’estat, i que alerta. Manca d’informació, del que vindrà després, del que ens espera. De cop, desde la multitud, un home s’engega en un discurs coherent, un discurs que parla de reacció, de vaga general desde ja, (no d’una aturada de país el dimecres o vés a saber quan). Un home que a crit pelat ens diu que ens movem i sobretot, que n’està fins els ous de tants discursets desde les escales de l’ajuntament, en aquest cas, els d’Alella. El fan callar amb un himne alçat a veu, un moment massa d’hora, per no adonar-nos que el poder existeix també a Alella. Alella esta perdent la Epica en favor de la retòrica pastosa.

Sempre és el mateix, tralalí, tralalà, “quin mal que ens fan, visca la democràcia i us llegeixo el darrer comunicat, llegit o enviat o …avui ens ha tocat el que van llegir ahir al parlament”. Molt bé nois, avui almenys els de la CUP ens han regalat amb més paraules, però com sempre, poc estructurades i massa complexes.

Torno a l’home que crida desde la multitud, (poc tumultuària) amb el ciri a la ma…de cop comença a dir veritats com temples, moment en que a la senyal desde l’escala se’l fa callar amb el himne dels segadors. Som una societat massa jove democràticament per no callar, i entonar tots, els segadors. L’home calla, està sorprès i jo també. Veig que a cop d’himne es frena alguna cosa que se’ls podria escapar de les mans, als que s’aprofiten d’aquells que no surten del poble, i els que encara creuen que el 100% de les raons es mouen per ideals. En tenim una mezcla nodrida a l’escaleta avui.

Jo me’ls crec cada cop menys. M’acosto a l’home i li dic que estic d’accord, i em diu que no se l’han escoltat, veig com desde els tres esglaons de l’ajuntament que donen la perspectiva freda, l’Andrew observa com la gent s’acosta a aquest home.

La gent escampa la boira: esta bé això de la república però hem de sopar, i l’home que cridava a cremar els contenidors, no consumir i aturar el país, és saludat per molta gent, hi ha mirades, que maten, que venen desde els costats afins, no a la república, sinó als franciscans.

Penso en L’Oriol que fa poc, uns deu minuts em parlava d’un “pacte de Pais”, el pacte de país que aniquilarà la CUP del poble si no va amb compte.

Agafo la meva moto xina, i penso on penjaré la Bandera de Belgica que m’acaba de portar Amazon a casa

Llegeixo el comunicat de la Gloria Mans. Ara l’entenc, llàstima que ho fet una setmana massa tard. Sembla que pensar diferent ja no esta gaire ben vist al govern d’Alella

Visca la democràcia dels pocs

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s