Es girarà lentament, la ma aixecada
Per dir un adéu emmirallat i sense força
Els finestrals seran tancats
I sense més espurna que un oblit ràpid
Emprendrà un camí entre estances i ombres.
S’escolarà entre els corriols clars
L’antiga vall s’obrirà envers ella
I les olors de primavera, d’una vida
Sencera a punt d’albirar-se
Li tornarà el somriure tímid
De la infantesa que es tornarà dona.
Lluny, desde els finestrals encarats al sud
La veuré caminar entre les flors
Blanques, petites i neutres,
Veient com les brises començaran a estimar
El seu somriure blanc i els seus peus lleugers
Quasi eteris. La vida l’haurà pres al seu bressol
I serà el moment de dir-li fins aviat.